Església invisible

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'Església invisible o l'Església mística, és un concepte teològic d'una Església cristiana "invisible" dels elegits que només són coneguts per Déu, en contrast amb l'"Església visible", és a dir, el cos institucional a la terra que predica l'Evangeli i administra els sagraments. Cada membre de l'Església invisible és "salvat", mentre que l'Església visible conté tots els individus que són salvats encara que també tenen alguns que no ho són.[1]

El concepte va ser defensat per Agustí d'Hipona com a part de la seva refutació de la secta donatista, tot i que ell, com altres Pares de l'Església abans que ell, va veure l'Església invisible i l'Església visible com una i la mateixa cosa, a diferència dels posteriors reformadors protestants que ho van fer per no identificar l'Església catòlica com la veritable Església.[2]

Referències[modifica]

  1. Weaver, Jonathan. Christian Theology: A Concise and Practical View of the Cardinal Doctrines and Institutions of Christianity (en english). United Brethren Publishing House, 1900, p. 245. «Hi ha distincions entre l'Església invisible i l'Església visible, que no cal dur a terme fins a l'última anàlisi. En cert sentit, totes dues són visibles. Tots els que són membres de l'Església invisible són membres de l'Església visible. Però tots els que són membres de l'Església visible no són membres de l'Església invisible. Una diferència clara i distinta entre l'Església visible i l'invisible es pot afirmar així: (1) L'Església invisible inclou a tots els que són veritablement salvats, de qualsevol parentiu, llengua, gent i nació. Cap denominació té en la seva comunió tots els que pertanyen a l'Església invisible. (2) L'Església visible inclou tots els que són reconeguts com a membres d'una Església cristiana. Cap denominació pot afirmar amb justícia que és l'Església visible.» 
  2. Justo L. Gonzalez. A History of Christian Thought: Volume 2 (From Augustine to the eve of the Reformation). Abingdon Press, 1970–1975.