Migració

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:59, 20 feb 2009 amb l'última edició de Victor M. Vicente Selvas (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Taxa neta de migració per al 2008: Si és positiva s’assenyala amb color blau, si és negativa amb taronja i si està estabilitzada amb verd. El color gris assenyala que no hi ha dades.

Migració és un desplaçament d'un lloc d'origen cap a una altra de destinació. En el cas del humans porta un canvi de la residència habitual sovint a llargues distàncies i involucrant gran quantitat de persones. En el cas de les espècies animals hi ha un canvi d'hàbitat.

La migració és una de les quatre forces que operen en l'evolució, a més de la selecció natural, deriva genètica i gravitació.

Les migracions d'éssers humans s'estudien a la Demografia i a la Geografia de la població.

Les migracions de les espècies animals s'estudien en la Biologia (Zoologia), de la Biogeografia i en el de la Ecologia.

En informàtica la migració és el procés consistent en fer que les dades i les aplicacions existents funcionin en un ordinador, software o sistema operatiu diferent. Aquest terme s'utilitza molt degut a l'empenta del software lliure i al fet que institucions públiques a nivell mundial han realitzat processos de migració amb èxit.

Migració humana

En l'Època Moderna la migració va continuar ja sia sota la forma voluntària o obligada (esclavatge, o neteja ètnica).

Luigi Luca Cavalli-Sforza ha estudiat els patrons de les migracions humanes en època històrica.

La Comissió Global sobre la Migració internacional The Global Commission on International Migration (GCIM) de l'ONU va ser creada el 2003 amb el suport del Comissari General Kofi Annan i va emetre un informe el 2005.[1]

Actualment, 191 milions de persones viuen fora del seu país d'origen. D'elles, 95 milions són dones, cosa que representa el 49% i en el cas dels països desenvolupats supera el nombre de migrants masculins. El 2005, els enviaments de diners dels immigrants pujaren a uns 232 mil milions de dòlars i aquests fons són molt més grans en els països subdesenvolupats que l'assistència governamental al desenvolupament.[2]

A Europa hi ha el 34% de tots els migrants de la població mundial. A Amèrica del Nord el 23%. Àsia el 28%, Àfrica el 9% i Amèrica del Sud el 3%.[3]

Diferents tipus d'inmigració:

  • Diària (per anar al lloc de treball)
  • Estacional (principalment en agricultura).
  • Permanent.
  • Local
  • Regional
  • Rural a Urbana
  • Urbana a Rural
  • Internacional

Lleis de migració de Ravenstein

Les primeres lleis van ser proposades pel geògraf Ravenstein a finals del segle XIX, algunes d’elles no són aplicables a l’actualitat:

  1. Tota migració genera una contraemigració.
  2. La majoria dels immigrants es mouen a curta distància.
  3. els migrants que es mouen a llarga distància tendeixen a escollir ciutats grans com a destinació
  4. Els residents urbans tendeixen a ser menys migrants que els d’àrees rurals.
  5. Les famílies estan menys disposades a migrar internacionalment que els joves adults.

Factors d'atracció repulsió

Factors de repulsió

  • No haver prou llocs de treball
  • Poques oportunitats
  • Condicions "Primitives"
  • Temor polític
  • Assistència mèdica pobre
  • Persecució religiosa
  • Empobriment
  • Desastres naturals
  • Amenaces de mort
  • Esclavitud
  • Contaminació
  • Habitatge pobre
  • Terratinents

Factors atractius

  • Oportunutats de treball
  • Millors condicions de vida
  • Llibertat política i religiosa
  • Enriquiment
  • Educació
  • Millor assistència mèdica
  • Seguretat
  • Lligams familiars

Migració en la Unió Europea

És alta la migració a la Unió Europea tant des de l'Est d'Europa com des d'Amèrica del Sud i Àfrica. També és significativa la migració d'Àsia. Per a més informació es pot consultar:

Bases de dades en línia

Enllaços externs

References

  1. L’informe de 90 pàgines es pot trobar a la pàgina web del GCIM gcim.org
  2. Informe “Estat de la Població Mundial 2006”, del Fons de Població de les Nacions Unides (Unfpa)
  3. Informe “Estat de la Població Mundial 2006”, del Fons de Població de les Nacions Unides (Unfpa).