Espluga del Congost

Espluga del Congost
Tipus	Balma
Localització
Entitat territorial administrativa	Abella de la Conca (Pallars Jussà)
	42° 10′ 12″ N, 1° 03′ 48″ E / 42.1701°N,1.0633°E
Dades i xifres
Altitud	1.080 m
Al Nomenclàtor	No hi consta; no apareix en els mapes de l'ICC
Itinerari	60
Desnivell	+ 14
Història
Període	Restes de l'Edat del Bronze
Data de descobriment o invenció	Sense referències
Excavacions	Sense referències
Primera exploració	Sense referències
Tipus de sòl	Calcàries

L'Espluga del Congost és una cavitat natural del terme d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà, a prop de l'extrem oest del terme, limítrof amb Conca de Dalt (antic terme d'Hortoneda de la Conca).

Està situada al nord-nord-est de la masia de Cal Borrell, al nord-est de la Pedra Ficada, en un coster en el marge esquerre del fons del congost. A uns tres metres de distància hi ha l'Espluga petita del Congost i, encara, bastant propera es troba l'anomenada Bauma del Congost, de 30 metres d'amplada per 5 de fons i 10 d'alçada. Pertany a la partida d'Ordins.

Es tracta d'una cova natural amb restes de l'edat del bronze, sense estructures^[1] d'habitacions. Havia servit d'habitatge ocasional, refugi i cleda.

Etimologia[modifica]

Segons Joan Coromines,^[2] el topònim Esplugues procedeix del mot comú llatí speluncas (coves o baumes). La segona part del topònim, del Congost, denota la relació de proximitat amb el lloc anomenat el Congost.

Descripció de la cova[modifica]

Té una boca força ampla, ja que fa 27 metres d'amplària per 9 d'alçada; rere seu s'obre una galeria única de 60 metres de recorregut, en part dividida per blocs despresos. A la meitat del recorregut de la galeria hi ha una rampa de colada d'origen estalagmític que puja uns 13 metres i duu al final de la galeria en 30 metres més. Una mica més endavant, a 35 metres de l'entrada, s'obre una sala a l'esquerra de la galeria que fa uns 8 metres de diàmetre per dos d'alçada. En un extrem té una obertura que dona a l'exterior, però està obstruïda per blocs de pedra despresos.^[3]

Referències[modifica]

↑ Carta arqueològica d'Abella de la Conca. Direcció General del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. «Fitxa jaciment - Inventari arqueològic». Arxivat de l'original el 2013-12-29. [Consulta: 24 març 2010].
↑ Coromines, 1995.
↑ Borràs et alii, 1978.

Bibliografia[modifica]

AYMAMÍ I DOMINGO, Gener i PALLARÈS-PERSONAT, Joan. "El trogloditisme al Pallars. Estat de la Qüestió". A: Collegats. Anuari del Centre d'Estudis del Pallars 1997, 7. Tremp: Centre d'Estudis del Pallars i Garsineu Edicions, 1997. ISBN 84-88294-64-6
BORRÀS I XAVIER, J., MIÑARRO I URRESTARAZU, J. M. i TALAVERA I GARCIA, F. Catàleg espeleològic de Catalunya (el Pallars Jussà). Barcelona: Poliglota, tècnica i documentació, 1978. Sense ISBN
COROMINES, Joan. "Esplugues". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. IV D-J. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-825-3
DE VALLES, Jordi. "Esplugues del Congost". A: Catàleg Espeleològic de Catalunya. Volum I. Alta Ribagorça. Pallars Jussà. Pallars Sobirà. Vall d'Aran. Barcelona: Espeleo Club de Gràcia, 2008. Sense ISBN.

Enllaços externs[modifica]

L'Espluga del Congost en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya; el topònom no apareix nom en el mapa

[1] Carta arqueològica d'Abella de la Conca. Direcció General del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. «Fitxa jaciment - Inventari arqueològic». Arxivat de l'original el 2013-12-29. [Consulta: 24 març 2010].

[2] Coromines, 1995.

[3] Borràs et alii, 1978.

[1]

[2]

[3]