Estiu 1993

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEstiu 1993
Fitxa
DireccióCarla Simón i Pipó Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
David Verdaguer i Ruiz
Paula Blanco i Barnés
Isabel Rocatti
Fermí Reixach i García Modifica el valor a Wikidata
ProduccióValérie Delpierre, Stefan Schmitz i María Zamora Modifica el valor a Wikidata
GuióCarla Simón
MúsicaErnest Pipó i Pau Boïgues
FotografiaSantiago Racaj
ProductoraInicia Films / Avalon P.C
DistribuïdorOscilloscope i Vudu Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya
Estrena16 juny 2017 Modifica el valor a Wikidata
Durada96 min.
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
RodatgeGarrotxa Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereComèdia dramàtica
Temadol, adopció i mort parental Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1993 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
IMDB: tt5897636 Filmaffinity: 382702 Allocine: 253472 Rottentomatoes: m/summer_1993 Letterboxd: summer-1993 Mojo: summer1993 Metacritic: movie/summer-1993 TMDB.org: 438634 Modifica el valor a Wikidata

Estiu 1993 és una pel·lícula catalana del 2017 dirigida per Carla Simón.[1][2] La pel·lícula es va rodar a diverses poblacions de la Garrotxa l'estiu de 2016. Es tracta de la primera obra de la directora barcelonina, una opera prima que destaca pel gran nombre de nominacions i premis en festivals de cinema, amb reconeixements internacionals.

Argument[modifica]

Després de la mort dels seus pares, Frida (Laia Artigas), una nena de 6 anys, abandona Barcelona i marxa a viure al camp amb el seu oncle Esteve (David Verdaguer), la seva tia Marga (Bruna Cusí) i la seva petita filla de 3 anys Anna (Paula Robles), així afronta el primer estiu de la seva vida amb la seva nova família adoptiva. Lluny del seu entorn conegut, en ple camp, la nena s'ha d'adaptar a la nova situació, cosa que no li serà gens fàcil. Durant aquest estiu, l'estiu del 1993, Frida aprendrà a acceptar la seva pena, i els seus pares adoptius aprendran a estimar-la com la seva pròpia filla.[3]

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

Crítica[modifica]

  • Estiu 1993, el llarg camí d'una nena fins a les llàgrimes [4]
  • "Retrata amb hipnòtica capacitat d'observació ... una pel·lícula plena de sensibilitat i bellesa"[5]
  • "El resultat és brillant, lluminós... Laia Artigas, resumeix en la seva mirada l'exploració que la realitzadora fa amb la càmera sobre el seu propi aprenentatge emocional. (…) Puntuació: ★★★★ (sobre 5)" [6]
  • "'Estiu 1993' és un autèntic prodigi de delicadesa expressiva recorregut per una sensibilitat tan lluminosa com cruel que desarma i atrapa, encongeix per dins. És una pel·lícula meravellosa." [7]

Referències[modifica]

  1. ↑ «La pel·lícula «Estiu 1993» triomfa a la Berlinale amb dos premis». Nació Digital, 18-02-2017.
  2. ↑ «‘Estiu 1993’, de Carla Simón, triomfa per partida doble a Berlína». Ara, 18-02-2017.
  3. ↑ «Estiu 93». Allociné.
  4. ↑ «Estiu 93». Ara.
  5. ↑ Salvá, Nando «Estiu 93». El Periódico.
  6. ↑ Casas, Quim «Revelació emocional». El Periódico.
  7. ↑ Martínez, Beatriz «Un auténtico prodigo de delicadeza expresiva». Fotogramas.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estiu_1993&oldid=33124592»