Estructura d'un article científic
L'estructura d'un article científic és com s'estableix la divisió per seccions dels continguts exposats als articles científics.[1] El format d'IMRaD (Introducció, Metodologia, Resultats i Discussió, de l'anglès "Introduction, Methodology, Results and Discussion")[2] ha estat adoptat per un nombre fermament creixent de revistes acadèmiques des de la primera meitat del segle xx. L'estructura d'IMRaD ha arribat a ser l'estil dominant d'escriptura acadèmica a les ciències, més notablement a la biomedicina empírica.[3][4][5]
L'estructura IMRaD s'utilitza principalment a articles d'investigació científica experimental mentre que els que no són d'aquest tipus solen utilitzar altres esquemes d'estructura.[1]
En les ciències mèdiques s'ha establert la guia CONSORT per a informar de proves aleatoritzades.[6]
Estructura IMRaD[modifica]
- Introducció:
- En aquesta secció es justifica la necessitat del projecte d'investigació, què falta per resoldre tenint en compte allò que un mateix o altres han investigat amb anterioritat, es fa un resum de les publicacions científiques anteriors que tracten el mateix o similar tema d'investigació i s'emeten una hipòtesi i uns objectius.[7]
- Mètodes:
- En aquesta altra secció s'explica el disseny de la recerca donant una descripció detallada dels procediments seguits en la recerca.[7]
- Resultats:
- En aquesta secció es presenten els resultats lliures d'interpretacions.[8]
- Molts investigadors comencen emplenant els continguts de l'article científic per aquesta secció, després escriuen la introducció i la discussió.[2]
- Discussió:
- En aquest apartat es donen interpretacions als resultats posant-los en relació, si és possible, amb resultats d'altres investigacions similars.[8] Poden afegir-se les consideracions de futures línies d'investigació, futures oportunitats de fer altres recerques, a partir del mateix article científic.[9]
- Per a les ciències mèdiques Docherty i Smith proposaren una estructura per a la discussió:[10]
- Establir els resultats principals.
- Establir les deficiències i les capacitats de l'estudi sense donar èmfasi a cap de les dos. Si no s'establiren les deficiències tant l'editor com el potencial lector tindrien fonament per a dubtar de l'estudi.
- Considerar les deficiències i capacitats de l'estudi en relació amb altres estudis. Es destaquen les diferències amb altres estudis i s'explica el perquè.
- Considerar les implicacions de l'estudi.[6]
- Determinar què queda per resoldre, establint possibilitats de noves línies d'investigació.[10]
Altres estructures[modifica]
Als articles científics de revisió s'utilitza una estructura similar a IMRaD:[11]
- Introducció: es determinen les preguntes que es pretén contestar.
- Metodologia: s'explica "com, amb quins criteris i quins treballs s'han seleccionat per a la revisió"
- Desenvolupament i discussió: es mostren els detalls més destacables dels articles revisats i un resum argumentat dels resultats dels articles revisats.
- Conclusions: es proposen noves hipòtesis.
Altres seccions[modifica]
Sol incloure's la secció "Resum" al principi. Serveis per a ajudar a decidir si llegir-se l'article sencer al potencial lector.[7] En l'àmbit de les ciències mèdiques s'ha anat presentant el resum de manera estructurada.[6]
Hi ha autors que consideren que el títol,[12][13] l'autoria,[14] els reconeixements i les referències[15][16] són parts de l'estructura.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Scientific Papers». Scitable. Nature Education. [Consulta: 4 agost 2017].
- ↑ 2,0 2,1 Hoogenboom i Manske, 2012, p. 514.
- ↑ Luciana B. Sollaci & Mauricio G. Pereira «The introduction, methods, results, and discussion (IMRAD) structure: a fifty-year survey». J Med Libr Assoc. J Med Libr Assoc. 2004 July; 92(3): 364–371, 92, 3, juliol 2004, pàg. 364–7. PMC: 442179. PMID: 15243643.
- ↑ Day, RA «The Origins of the Scientific Paper: The IMRAD Format». American Medical Writers Association Journal, 4, 2, 1989, pàg. 16–18 [Consulta: 17 juny 2011].
- ↑ Szklo, Moyses «Quality of scientific articles». Revista de Saúde Pública, 40, 2006, pàg. 30–35. DOI: 10.1590/s0034-89102006000400005 [Consulta: 17 juny 2011].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Docherty i Smith, 1999, p. 1224.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Hoogenboom i Manske, 2012, p. 515.
- ↑ 8,0 8,1 Hoogenboom i Manske, 2012, p. 516.
- ↑ Hoogenboom i Manske, 2012, p. 517.
- ↑ 10,0 10,1 Docherty i Smith, 1999, p. 1224-1225.
- ↑ Guirao-Goris, Josep Adolf; Olmedo Salas, A.; Ferrer Ferrandis, Esperanza «El artículo de revisión». Revista Iberoamericana de Enfermería Comunitaria, 1, 1, 2008, pàg. 20.
- ↑ Slafer, 2009, p. 125.
- ↑ Villagrán T. i Harris, febrer 2009, p. 72.
- ↑ Slafer, 2009, p. 126.
- ↑ Slafer, 2009, p. 130.
- ↑ Villagrán T. i Harris, febrer 2009, p. 75.
Bibliografia[modifica]
- Hoogenboom, Barbara J.; Manske, Robert C. «How to write a scientific paper». International Journal of Sports Physical Therapy, 7, 5, 2012, pàg. 512-517.
- Docherty, Michael; Smith, Richard «The Case for Structuring the Discussion of Scientific Papers : Much the Same as That for Structuring Abstracts». BMJ : British Medical Journal, 318, 7193, 1999, pàg. 1224–1225.
- Slafer, Gustavo A. «¿Cómo escribir un artículo científico?». Revista de Investigación en Educación, 6, 2009, pàg. 124-132.
- Villagrán T., Andrea; Harris, Paul R. «Algunas claves para escribir correctamente un artículo científico». Revista chilena de pediatría, 80, 1, febrer 2009. DOI: 10.4067/S0370-41062009000100010.