Eufratense
Augusta Euphratensis (la)  | ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Prefectura pretoriana | prefectura del pretori d'Orient | |||
| Diòcesi | diòcesi d'Orient | |||
| Capital | Cirros Hieràpolis de Síria | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Següent | primer califat | |||
La Província Eufratense, (Provincia Eufratensiso Euphratensis o Augusta Eufratensis) en grec Euphratesia (Εὑφρατησία), va ser una província romana a la Gran Síria, part de la diòcesi d'Orient en l'Imperi Romà tardà.
Història[modifica]
En algun moment entre els anys 330 i 350 (probablement vers el 341, al mateix temps que la provincia Augustamnica al Baix Egipte), la província Eufratense va ser creada a partir del territori de Celesíria al llarg de la riba occidental de l'Eufrates. que incloïa els territoris de Commagena i Cirrhestica.[1] La seva capital va ser Cirro[2] (Cyrro) o potser Hierápolis Bambice (moderna Manbidj).[1]
Més tard fou dividida en Prima i Secunda.
Euphratensis I[modifica]
L'Anuari pontifical dona les diòcesis (seus titulars) següents:
- Barbalissus o Barbalissos,
- Cyrrhus (podria haver estat un arquebisbat),
- Doliche (Dülük),
- Europus (Dura-Europos),
- Germanícia,
- Hieràpolis de Síria (Hieràpolis Eufratense o Hieràpolis Bambyce, Manbij), arquebisbat,
- Neocesarea de Síria,
- Perrhe (Adıyaman),
- Samòsata,
- Sura, (Al-Suriyya)
- Urima (Halfeti),
- Zeugma de Síria, en front de Birecik
Euphratensis II[modifica]
L'Anuari pontifical dona les diòcesis (seus titulars) següents:
- Agríppies (ruïnes de Saliliya),
- Orisa (Tayibe),
- Sergiòpolis (Resafa), arquebisbat,
- Serigene (Isriyë),
- Zenòbies (ruïnes de Halabiya),
Liste dels Comites Orientis (governadors de la diòcesi)[modifica]
- Lol·lià Mavorci (330–336)
- Felicià (335–?)
- Nebridi (354–358)
- Domici Modest (358–362)
- Iulianus o Julià (362–363)
- Aradi Rufí (363–364)
- Eutolmi Tatià (vers 370)
- Tuscià (381)
- Flavi Eparqui Filagri (vers 382)
- Pròcul (383–384)
- Icari (c. 384)
- Irineu (431–435)
- Efraim d'Amida (vers 522–525)
- Asteri (587–588)
- Baccus (588–589)
- Bonòs (vers 609–610)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Ed. Aleksandr Kajdan, Oxford Dictionary of Byzantium, Oxford University Press, 1991, ISBN 978-0-19-504652-6, página=748
- ↑ Edmund Spenser Bouchier