Eugeni de València
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle I  València |
| Mort | c. 65 dC |
| Bisbe de València | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | prevere catòlic de ritu romà |
| Enaltiment | |
Eugeni de València fou un cristià d'Hispània, suposat deixeble de l'apòstol Jaume, mort cap a l'any 65. Segons una tradició tardana, documentada a partir del segle xvi, se'l considera el primer bisbe de València. Va reunir un concili a Peníscola vers l'any 60. Sorpresos a la reunió, els participants foren executats.[1]
Historicitat[modifica]
La primera font que el cita va ser la pretesa crònica de Luci Flavi Dextre, fill de Pacià de Barcelona, que, en realitat, havia estat escrita al final del segle xvi pel jesuïta Jerónimo Román de la Higuera i publicada per primer cop en 1619. L'habilitat de la falsificació va ser que fos tinguda per molts autors com una obra autènticament antiga i escrita al segle v, per la qual cosa les seves afirmacions, la majoria sense cap fonament històric real, van passar a altres obres serioses fins al punt d'alterar greument la cronologia dels fets narrats i provocar que capítols catedralicis, consells municipals, etc., creient el que es deia, comencessin a retre culte o nomenessin patrons a sants inexistents, que van arrelar en la tradició popular. Cap a mitjan segle xvii i al segle xviii, altres autors van encarregar-se de demostrar la falsedat d'aquesta crònica i de les obres que s'hi inspiraren, però les tradicions, llegendes i culte iniciats ja havien arrelat prou i el poble va continuar considerant algunes d'aquestes històries com a autèntiques, fins a l'actualitat, tot i la seva inversemblança.
Llegenda[modifica]
Segons la llegenda, creada per tal d'endarrerir els orígens dels bisbats espanyols fins als temps apostòlics, donant-li així més prestigi i preeminència sobre d'altres, Eugeni hauria estat deixeble de Sant Jaume el Major qui, en el seu suposat viatge de predicació a Hispània, el va nomenar cap de la comunitat cristiana de València.
Arran de les persecucions dels cristians de temps de Neró, cap a l'any 65, Eugeni s'hauria reunit amb altres bisbes ibèrics (llegendaris, com ell: Eteri de Barcelona, Nèstor de Palència, Capitó de Lugo, Arcadi de Logronyo, Agatodor de Tarragona, Basili de Cartagena, Elpidi de Toledo, Efraïm d'Astorga i Pius de Sevilla) a Peníscola per veure de trobar una solució al problema: les tropes romanes, comandades per Actus, van detenir-los tots quan estaven plegats i van executar-los, morint màrtirs.
Veneració[modifica]
La seva festivitat es va assenyalar per al 4 de març, coincidint amb la festivitat dels Sants Màrtirs del Quersonès, set màrtirs reals dels segles III-IV i que duen els mateixos noms que els llegendaris bisbes hispànics. De fet, la història del sant té un abast local i mai no ha estat reconeguda per l'Església, per la qual cosa, Eugeni de València no figura al santoral ni al Martirologi romà. Els noms que hi apareixen són els dels sants del Quersonès. A més, l'aparició tardana de la llegenda ha fet que, en aquest cas, no arrelés a la ciutat, on no ha tingut mai cap devoció popular ni un culte reconegut.
Referències[modifica]
- ↑ Diccionario de ciencias éclesiásticas: teología dogmática y moral, Sagrada Escritura, derecho can ónico y civil ... : principalmente cuanto se refiere á nuestra España (en castellà). Subirana hermanos, 1887, p. 344.