Eustachio Manfredi
 Gravat de 1792 per Francesco Rosaspina (1762-1841)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 setembre 1674 Bolonya (Itàlia) |
| Mort | 15 febrer 1739 (64 anys) Bolonya (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Bolonya |
| Activitat | |
| Ocupació | Matemàtiques Astronomia |
| Organització | Universitat de Bolonya |
| Membre de | Royal Society (1728–) Acadèmia Francesa de les Ciències (1726–) Accademia della Crusca (1706–) Accademia dei Gelati (en)  Arcàdia |
| Professors | Domenico Guglielmini (en) |
| Alumnes | Eustachio Zanotti (en) i Felice Sabatelli (en) |
| Família | |
| Germans | Gabriele Manfredi |
Eustachio Manfredi va ser un matemàtic, astrònom i poeta italià del segle xviii.
Vida[modifica]
El seu pare era un advocat a Bolonya. Va estudiar al col·legi jesuïta de la seva ciutat i a la universitat de Bolonya, on es va doctorar el 1692 en dret canònic i civil, tot i que mai va exercir l'advocacia. Dos dels seus germans (Gabriele i Eraclito) també van ser professors a la universitat i el tercer (Emilio) va ingressar als jesuïtes. Les seves dues germanes (Maddalena i Teresa) van estar força involucrades en els treballs de recerca dels germans.[1]
A la universitat va seguir les classes d'astronomia i hidrometria de Domenico Guglielmini i va manifestar interessos i activitats culturals molt variades: des de l'anatomia fins a la llengua francesa.[1] D'aquesta època són les seves obres literàries més reeixides.
El 1699 obté la càtedra de matemàtiques de la universitat de Bolonya i el 1704 és nomenat director del col·legi de Montalto i Superintendent de les Aigües de Bolonya.[2] A partir d'aquest temps, la seva obra literària disminueix i la seva obra científica es fa més abundant.
El 1726, en construir-se l'observatori astronòmic de Bolonya al terrat de l'acadèmia de ciències, Manfredi n'esdevé el seu director i dedica tots els seus esforços en calcular la paral·laxi de les estrelles,[3] cosa impossible amb els instruments de l'època (no es podrà comprovar fins al segle xix), però que li permetrà descobrir un altre fenomen important: l'aberració de la llum procedent de les estrelles.[4]
Obra[modifica]
A part de la seva obra científica, Manfredi també va ser escriptor de novel·les i poemes, essent membre de l'Academia de l'Arcadia. Entre les seves novel·les és remarcable la titulada Matrona di Efeso (1709) i entre els poemes, les seves Rime (1713) el convertiran en un dels majors exponents del petrarquisme del segle xviii.[2]
Les seves obres científiques més importants són:
- Ephemerides motuum coelestium (1715-1725) (Bolonya, 1715)
- De transitu Mercurii per solem anno 1723 (Bolonya, 1724)
- De Anmis Inerrantium Stellarum Aberrationibus (Bolonya, 1729)
- De novissimis circa fixorum siderum errores pbservationibus (Bolonya, 1731)
- De gnomone meridiano bononiensi (Bologna, 1736)
- Instituzioni astronomiche (Bologna, 1749), publicat de forma póstuma
- i escrit amb Domenico Guglielmini, Della natura de' fiumi - Nuova edizione con le annotazioni di Eustachio Manfredi (Bologna, 1739) que agrupa els seus treballs sobre hidràulica
-
Replica de' bolognesi ad alcune considerazioni de' sig.ri ferraresi nella materia delle acque, 1717 -
Compendio et esame del libro pubblicato in Modena col titolo Effetti dannosi che produrrà il Reno se sia messo in Po' di Lombardia, 1718 -
Domenico Guglielmini, Della natura de’ fiumi, trattato fisico-matematico. Nuova edizione con le annotazioni di Eustachio Manfredi, 1739
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Bònoli, Fabrizio «L'astronomia a Bologna e il Catalogo del Museo della Specola» (en (italià)). Memorie della Società Astronomia Italiana, Vol. 68, 1997, pàg. 761-769. ISSN: 1824-016X.
- Bònoli, Fabrizio. «Manfredi, Eustachio». A: Thomas Hockey (ed.). The Biographical Encyclopedia of Astronomers (en (anglès)). Springer, 2007, p. 733-735. ISBN 978-0-387-31022-0.
- Conrieri, Davide. Novelle italiane. Il Seicento. Il Settecento (en (italià)). Garzanti Editore, 1982. ISBN 88-488-0049-1.
- Gualandi, Andrea; Bònoli, Fabrizio «The Search for Stellar Parallaxes and the Discovery of the Aberration of Light: The Observational Proofs of the Earth's Revolution, Eustachio Manfredi, and the "Bologna Case"» (en (anglès)). Journal for the History of Astronomy, Vol. 40, Num. 2, 2009, pàg. 155-172. ISSN: 0021-8286.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Eustachio Manfredi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- «Manfredi, Eustachio»., The Galileo Project, Richard Westfall.
- Baldini, Ugo. «Manfredi, Eustachio», 2007., Dizionario Biografico degli Italiani - Volume 68