Ezequiel Gort Juanpere

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2024)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaEzequiel Gort Juanpere
Biografia
Naixement27 novembre 1949 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador Modifica el valor a Wikidata

Ezequiel Gort Juanpere (Reus, 27 de novembre de 1949) és doctor en Història. Professor titular interí de la Universitat de Barcelona (delegació de Tarragona) els anys 1988 i 1989, va exercir després d'arxiver municipal de Reus fins al 2015, quan es va jubilar.[1]

Biografia[modifica]

Especialista en l'època medieval, Ezequiel Gort, s'ha centrat en la història de Reus, el Camp de Tarragona i el Priorat, i els espais veïns, com per exemple la Conca de Barberà, les Garrigues i la Ribera d'Ebre; és a dir, entre d'altres, les antigues terres de Reus, Escaladei, el comtat de Prades i la baronia d'Entença. Membre de l'equip de Carrutxa, la seva aportació és cabdal per a la recerca interdisciplinària característica d'aquesta entitat.[2]

És l'autor d'històries totals de profunditat com Història de la Cartoixa d'Escaladei, Escaladei. La cartoixa de Montsant, Història de Cornudella de Montsant, una vila del comtat de Prades, Història de Falset o El comtat de Prades i la baronia d'Entença en els temps medievals.[3] Ha participat en obres col·lectives com Catalunya Romànica i Història General de Reus, simposis científics, conferències i articles en molt diverses publicacions. Entre els seus estudis monogràfics destaquen Occitans i càtars a Montsant i muntanyes de Prades, segles XII-XIV, La cartloixa a Catalunya. Espiritualitat i senyoria, Reus del passat al present: la formació d'una ciutat, Els senyors feudals de Reus o Santa Maria de Bonrepòs. El monestir cistercenc de Montsant.

Pel que fa a la investigació sobre la història de la cultura popular, és autor de diversos treballs (editats principalment amb l'impuls de Carrutxa), entre els quals El treball i la festa, L'antic hospital de Reus i el seu barri, La formació de la devoció reusenca a Misericòrdia, amb Salvador Palomar, amb qui també va treballar L'Àliga de Reus, i ha participat en l'obra Festa Major de Sant Pere.

L'any 2015 va ser distingit amb del Tro de Festa, que lliura l'Ajuntament de Reus 2015, pel seu treball de recerca constant en esbrinar i donar a conèixer les celebracions que envolten Sant Pere. També per ser membre de Carrutxa, pràcticament des de la creació de l’entitat i per haver estat autor d’una gran quantitat d’articles i llibres sobre les celebracions festives de la ciutat.[4]

Obra [cal citació][modifica]

  • 1976. Coneguem la nostra història: passeig infantil per la història de Reus. (autoria compartida amb Josep Maria Gort Juanpere). El Ganxet
  • 1977. Geografia del Baix Camp. (autoria compartida amb Josep Maria Martí i Josep Maria Gort Juanpere). El Ganxet
  • 1978. Reus en els segles XIV i XV. Ajuntament de Reus
  • 1979. Les muralles medievals de Reus. Ajuntament de Reus
  • 1979. El castell de Reus. El Ganxet.
  • 1980. Aproximació a la història de Reus. (autoria compartida amb Pere Anguera Nolla i Jordi Mèlich). Ajuntament de Reus
  • 1984. Retalls d'història (Reus, s. XIV-XVII). Taula de Cultura Popular El Llamp
  • 1984. Reus i el camp durant la guerra civil, 1462-1472. Associació d'Estudis Reusencs.
  • 1985. L'antic gremi dels mestres de cases de Reus. Gremi de la Construcció del Baix Camp
  • 1985. Pirates i bandolers, una aproximació des de la història i el folklore. (autoria compartida amb Salvador Palomar). Ajuntament de Reus
  • 1985. Conèixer Sant Pere. Ajuntament de Reus
  • 1986. Reus al segle XII, 800 anys de les cartes de població. Ajuntament de Reus
  • 1987. Pere de Luna i la Senyoria de Reus. Fundació Roger de Belfort
  • 1987. Reus, la formació d'una ciutat; reconstrucció urbanística de Reus. (autoria compartida amb Josep Maria Gort Juanpere). Ajuntament de Reus i Carrutxa
  • 1987. Riudoms als segles XII i XIII. Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar.
  • 1989. Els senyor feudals de Reus. Breu sintesi biogràfica dels cambrers de la Seu de Tarragona, senyors de Reus. Carrutxa
  • 1989. Història de Sant Andreu de la Barca. Fundació Roger de Belfort
  • 1990. La Cambreria de la Seu de Tarragona (segles XII i XIII). Publicacions Universitat de Barcelona.
  • 1991. Història de la Cartoixa de Scala Dei. Fundació Roger de Belfort
  • 1992 Petita història de l'esport a Reus. Diari de Tarragona
  • 1993. 75 anys d'història del Club Natació Reus Ploms. Club Natació Reus Ploms.
  • 1993. Reus i la Mare de Déu de Misericòrdia, quatre-cents anys d'història. (autoria compartida amb Salvador Palomar). Diari de Tarragona
  • 1994. Annals de l'Orfeó Reusenc (1918-1993). (autoria compartida amb Josep Gomis Espada). Orfeó Reusenc
  • 1994. Història de Cornudella de Montsant, una vila del comtat de Prades. Fundació Roger de Belfort
  • 1996. Reus, segle XX. Promicsa.
  • 1996. L'Àliga de Reus. (autoria compartida amb Salvador Palomar). La Creu Blanca Primera Òptics.
  • 1996. L'escut de Reus. Museu Comarcal Salvador Vilaseca.
  • 1997. La formació de la devoció reusenca a Misericòrdia. (autoria compartida amb Salvador Palomar). Carrutxa.
  • 1997. Abaciologi de Santes Creus des de la fundació de Santa Maria de Valldaura (1150) fins a la definitiva exclaustració de (1835). Fundació Roger de Belfort
  • 1998. Reus al segle XII. Carrutxa
  • 2000. Notícia històrica del santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia. Junta d'Administració del Santuari de Misericòrdia
  • 2003. Història de Falset. Rafael Dalmau.
  • 2004. Sia de tots conegut. Catàleg dels pergamins de l'Arxiu Municipal de Reus. Arxiu Municipal de Reus
  • 2005. El "Llibre vermell" de Falset. Privilegis i ordinacions de la vila als segles XIII-XIV. Ajuntament de Falset i Carrutxa
  • 2005. Misericòrdia, la societat reusenca i les festes. (autoria compartida amb Salvador Palomar i Josefina Roma). Arxiu Municipal de Reus
  • 2005. El Pla de Santa Maria a mitjan segle XVII i la Guerra de Separació. (autoria compartida amb Mercè Iglesias). Ajuntament del Pla de Santa Maria.
  • 2006. Occitans i càtars a Montsant i Muntanyes de Prades (segles XII-XIV). Migdia Serveis Culturals
  • 2006. L'antic Hospital de Reus i seu barri. Carrutxa
  • 2006. L'antiga Confraria dels Pagesos de Reus. Notícia de la confraria fins a la darreria del segle XVIII. (autoria compartida amb Montserrat Flores). Publicacions de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia
  • 2008. Sant Pere i el campanar. La construcció i les transformacions de l'edifici de la Prioral reusenca. Carrutxa
  • 2008. Escaldei. La cartoixa de Montsant. Carrutxa
  • 2009. L'àliga; bestiari del seguici festiu reusenc (autoria compartida amb Salvador Palomar). Migdia Serveis Culturals
  • 2011. Del Campanaret a Mart: notes biogràfiques de Josep Maria Gort Sardà (Reus, 1912-1972). Carrutxa
  • 2011. Aproximació a la història de l'Arxiu Municipal de Reus. Arxiu Municipal de Reus
  • 2010. Viure sota les bombes. Els bombardeigs a Reus (1937-1939). (autoria compartida amb Salvador Palomar). Arxiu Municipal de Reus.
  • 2013. La cartoixa a Catalunya: espiritualitat i senyoria. Rafael Dalmau.
  • 2017. Santa Maria de Bonrepòs: el monestir cistercenc de Montsant. Migdia Serveis Culturals
  • 2017. Reus, del passat al present: la formació d'una ciutat (autoria compartida amb Josep Maria Gort Juanpere). Carrutxa.
  • 2023. El comtat de Prades i la baronia d'Entença en els temps medievals. Rafael Dalmau Editor.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Ezequiel Gort: ‘Sóc el darrer arxiver tradicional a Reus’». Reus Digital, 29-05-2015.
  2. ↑ «El vincle amb Carrutxa». Carrutxa, 30-06-2015.
  3. ↑ «El comtat de Prades i la baronia d’Entença en els temps medievals» (en català). Dalmau Editor, 20-08-2023.
  4. ↑ «Tro de festa 2015». Ajuntament de Reus, 24-06-2015.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ezequiel_Gort_Juanpere&oldid=33337755»