Ezequiel Uricoechea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEzequiel Uricoechea

Uricoechea el 1882 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 abril 1834 Modifica el valor a Wikidata
Bogotà (Colòmbia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juliol 1880 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Beirut Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Göttingen
Escola de Medicina de Yale Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCastellà Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, historiador, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Lliure de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJosé María de Uricoechea (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Ezequiel Uricoechea (Bogotà, 10 d'abril de 1834 - Beirut, 28 de juliol de 1880) va ser un lingüista i científic colombià. Fou un dels pioners de la lingüística hispànica i es considera que va ser el primer científic colombià.

Biografia[modifica]

Ezequiel Uricoechea era el fill de José María Uricoechea, un dels herois de la guerra d'independència, i de Mariana Rodriguez y Moreno, la neta del reformador del sistema educatiu: Francisco Moreno y Escandón. Ezequiel Uricoechea va engegar els seus estudis de medicina a la Universitat Yale (Estats Units) i després a la Universitat de Gotinga a Alemanya. Durant 3 anys va viatjar per diverses universitats europees per a ampliar i millorar els seus coneixements en filologia, lingüística, humanisme i diverses altres ciències.

El 1857 Uricoechea va tornar a Colòmbia i va ingressar com a professor de química i mineralogia al Col·legi Major de Bogotà. Va fundar el 1875 la Societat de Naturalistes Colombians. El 1880 va emprendre un viatge a Àsia per mor d'aguditzar els seus coneixements sobre diversos dialectes àrabs, però caigué malalt a Damasc. Malgrat el seu trasllat a Beirut per a refer-se en salut va morir en aquella ciutat amb només 46 anys.[1]

Obres[modifica]

  • Antigüedades neogranadinas (1854)
  • Mapoteca colombiana (1860)
  • Gramática, vocabulario, catecismo y confesionario de la lengua chibcha, según antiguos manuscritos anónimos e inéditos (1871)
  • El alfabeto fonético de la lengua castellana (1872)
  • Vocabulario páez-castellano (1877)
  • Apéndice a la gramática, catecismo y vocabulario de la lengua goajira escrit amb Rafael Calderón (1878)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]