Fàbrica Albert Germans

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Fàbrica Albert Germans
Imatge
Dades
TipusFàbrica i centre social ocupat Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteRamon Puig i Gairalt Modifica el valor a Wikidata
Construcció1926 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicracionalisme arquitectònic Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Josep (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRodés, 46-60 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 21′ 48″ N, 2° 06′ 25″ E / 41.36323°N,2.10695°E / 41.36323; 2.10695
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC20681 Modifica el valor a Wikidata

La Fàbrica Albert Germans és un edifici situat al carrer Rodés del barri de Sant Josep de l'Hospitalet de Llobregat, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]

Història[modifica]

El 1918, els germans Enric, Josep i Esperança Albert i Rulduà, naturals de La Bisbal d’Empordà i residents a Barcelona (on els seus pares havien establert botigues de cotilleria) van adquirir la Fàbrica El Tajo a Aranjuez, que produïa cordons, cintes, trenes i teixits elàstics. El 1926, l'arribada del metro a l'Hospitalet, amb la millora de comunicacions que representava, els va decidir a traslladar-la-hi.[2]

Tot i que els plànols presentats per Josep Albert foren signats per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt, l'obra s'atribueix al seu germà Ramon, arquitecte municipal de l'Hospitalet en aquella època.[3] Alguns treballadors d'Aranjuez es van instal·lar al barri de Sant Josep (aleshores força despoblat) en habitatges proporcionats pels mateixos empresaris, i la fàbrica va començar a funcionar el 1928.[2]

Durant la Guerra Civil espanyola, va ser col·lectivitzada i el 2007 va tancar.[2] El 2016 va ser adquirida per l'Ajuntament de l'Hospitalet, que el 2022 va aprovar-ne la cessió demanial a Renfe per 40 anys, amb un cànon anual de 275.000 euros. Mestrestant, un grup de joves va okupar les instal·lacions per a convertir-les en el CSO Nabat 3.[4]

Descripció[modifica]

És un edifici industrial format actualment per tres cossos. El més important, la nau, és un edifici de planta baixa, de maó vist, amb el sostre en forma de dents de serra, la qual cosa permet l'entrada de llum zenital. A la façana que dona al carrer de Rodés només s'obren ulls de bou de forma regular. Aquesta nau té adossat a l'extrem nord un edifici quadrat, també de maó vist i amb finestres poligonals i porta centrada. Es tracta de l'edifici d'oficines, de planta baixa i pis, amb teulada a quatre vessants.[1]

La porta d'entrada de les mercaderies està formada per dos pilars quadrats de maó i un tercer, una mica més baix que els altres, situat entremig. Aquests pilars estan motllurats i tenen la part superior quadrada, una mica més gran que el pilar i decorada amb quadrats en degradació ; tots tres estan coronats per una coberta piramidal de ceràmica vidriada. Hi ha de fet dues portes (una de més gran, a l'esquerra, per als vehicles, i una de més petita, a la dreta, per a les persones) de ferro forjat amb dibuixos ondulats, fent joc amb les reixes de les finestres. Adossat al pilar del nord-oest, hi ha l'antic edifici de la porteria i habitatge dels porters, amb coberta a dues aigües.[1]

Origanalment, els límits de la fàbrica s'estenien, pel nord-oest, fins a l'actual avinguda de Josep Tarradellas, i pel sud-est, fins al carrer d'Esquadres. Els límits laterals resseguien el carrer de Rodés, on hi havia els edificis suara descrits i, per tant, l'entrada principal, i a la banda nord-est, la riera dels Frares (o del Cementiri), que travessava el carrer d'Esquadres i l'actual carrer d'Enric Prat de la Riba per continuar el seu camí cap al mar. Amb el pas del temps, algunes parcel·les van ser segregades del conjunt i venudes per construir-hi blocs de pisos.[cal citació]

Un gran portal secundari (amb porxo, formant el que s'anomenava «barri») s'obria al carrer d'Esquadres (antics números 12-14), on hi havia també la casa de planta baixa destinada al director (portal i casa ocupats avui per edificis d'habitatges). Un enorme pati s'estenia pel costat de la nau principal de la fàbrica fins a les oficines i la porteria. A la banda que tocava amb la riera, hi havia, a més d'un garatge, la ferreria (amb una veritable farga, a la qual es fabricaven o refeien les peces metàl·liques malmeses) i la fusteria.[cal citació]

Al costat de la casa dels porters (tocant, per tant, a l'actual avinguda de Josep Tarradellas, hi havia un esplèndid jardí tancat, amb arbres, parterres i un brollador, al fons del qual s'aixecava un petit pavelló d'esbarjo que imitava un xalet de caça, avui desaparegut.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Fàbrica Albert Germans». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Llinàs Carmona, Conxa; Trayner Vilanova, Mª Pau. Exposició. La indústria tèxtil de l'Hospitalet en mans de les dones. Ajuntament de l'Hospitalet. Àrea de Benestar i Famílies, febrer 2014, p. 23. 
  3. ↑ «Fàbrica Albert Germans. L'Hospitalet de Llobregat». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
  4. ↑ Vallina Bayón, Ana. «Inauguran un nuevo CSO en la fábrica abandonada Albert Germans en Sant Josep». Districte 7. L'Hospitalet de Llobregat, 13-09-2022.

Bibliografia[modifica]

  • Suàrez, Alícia; Vidal, Mercè. Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. 

Enllaços externs[modifica]

  • «Fàbrica Albert Germans». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fàbrica Albert Germans
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fàbrica_Albert_Germans&oldid=33192606»