Federico Parisini
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 desembre 1825 Bolonya (Itàlia) |
| Mort | 5 gener 1891 (65 anys) Bolonya (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor d'òpera |
| Família | |
| Pare | Carlo Parisini (en)  |
| Parents | Ignacio Parisini (avi patern) |
Federico Parisini (Bolonya, Itàlia, 1825-1891) fou un compositor i músic bolonyès.
Feu els estudis al Liceo Rossini de la seva ciutat nadiua, del que en fou més tard professor de contrapunt i tenint entre els seus alumnes a Gellio Benvenuto Coronaro[1] un dels germans de la (nissaga de músics). També dirigí un Institut de música religiosa, i a la mort de C. Gaspari li succeí com a bibliotecari del Liceu Filharmònic, sent, a més.
Va compondre tres operetes per a infants, les òperes bufes Il maestro di scuola (1869), I fanciulli venduti (1875), i nombroses peces de música religiosa.
A més, se li deuen, un Tractat d'harmonia (1870) i un Mètode teòric-pràctic de cant coral, i una bibliografia del pare Martini.
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Tom núm. 42, pàg. 167 (ISBN 84-239-4542-1)
- ↑ *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 15, pàg. 815. (ISBN 84-239-4515-4)