Felip Bertran i Güell
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 setembre 1901  Barcelona |
| Mort | 25 agost 1965 (63 anys) Barcelona |
 Procurador a Corts | |
| 3 juliol 1964 – 20 desembre 1965 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | funcionari, industrial, polític |
| Família | |
| Pare | Josep Bertran i Musitu |
Premis | |
Felip Bertran i Güell (Barcelona, 25 de setembre de 1901 - Barcelona, 25 d'agost de 1965) va ser un polític i industrial català.
Era fill de Josep Bertran i Musitu i de Maria Cristina Güell López. Va col·laborar com a articulista a La Vanguardia. Va exercir el càrrec de conseller de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya en el govern de Fèlix Escalas durant el Bienni Negre. Després del cop d'estat de juliol de 1936, va fugir de la zona republicana i va adherir-se al bàndol nacional, incorporant-se a l'Arma d'Enginyers d'Est. Durant la postguerra es va erigir com un representant destacat del gènere parahistoriogràfic de l'Espanya franquista.[1]
Va ser president de la cimentera Asland i de l'empresa de transports Maquitrans.[2]
Fou pare de Josep Felip Bertran de Caralt.[3]
Obres[modifica]
- Felipe Bertrán Güell. Els serveis de sanitat i assistència social de Catalunya, 1936
- Felipe Bertrán Güell. Preparación y desarrollo del Movimiento Nacional, 1938.[4]
- Felipe Bertrán Güell. Rutas de la Victoria, 1939.[4]
- Felipe Bertrán Güell. Caudillo, profetas y soldados, 1939.[5]
- Felipe Bertrán Güell. La lección de Europa, 1940.[6]
- Felipe Bertrán Güell. Poblet, deber de nuestra generación, 1946
- Felipe Bertrán Güell. Los hombres en las empresas y en los estados, 1950
Distincions[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «La vida generosa y esforzada de don Felipe Bertrán y Güell». La Vanguardia Española.
- ↑ «Felip Bertran i Güell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 gener 2019].
- ↑ «El último 'hereu'». El Pais.
- ↑ 4,0 4,1 Manent, 1999, p. 75.
- ↑ Rodrigo, 2014, p. 581.
- ↑ «"La lección de Europa", por Felipe Bertrán Güell». La Vanguardia Española, 01-11-1940, pàg. 3.
- ↑ Ministerio de Asuntos Exteriores: «Decretos de 1 de octubre de 1958 por los que se concede la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil a los señores que se especifican». BOE. ISSN: 0212-033X.
Bibliografia[modifica]
- Manent. De 1936 a 1975: estudis sobre la Guerra Civil i el franquisme. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ISBN 84-8415-068-2.
- Rodrigo «Guerreros y teólogos. Guerra santa y martirio fascista en la literatura de la cruzada del 36». Hispania. Revista Española de Historia. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. DOI: 10.3989/hispania.2014.018. ISSN: 0018-2141.
- Tarín Iglesias «El libro inacabado de don Felipe». La Vanguardia Española.