Ferdinand Minding
  | |
| Nom original | (de) Ernst Ferdinand Adolf Minding (ru) Фердинанд Готлибович Миндинг |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 11 gener 1806 (Julià) Kalisz |
| Mort | 1r maig 1885 (Julià) (79 anys) Tartu |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Halle |
| Tesi acadèmica | De valore intergralium duplicium quam proxime inveniendo (1829) |
| Es coneix per | Teorema de Minding |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria diferencial, càlcul diferencial, àlgebra i càlcul de variacions |
| Lloc de treball | Elberfeld Berlín Tartu |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Berlin Universitat de Dorpat |
| Membre de | |
| Alumnes | Karl Mikhailovich Peterson Axel Harnack |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Augusta Regler |
Premis Premi Demidov (1861) | |
Ernst Ferdinand Adolf Minding o, en rus, Ferdinand Gotlibovich Minding (1806-1885) fou un matemàtic rus-alemany.
Vida i Obra[modifica]
Després dels seus estudis secundaris a Hirschberg (actual Jelenia Góra a Polònia), va estudiar filologia, filosofia i física a les universitats de Halle i Berlín.[1] De 1831 a 1843 va ser professor a la universitat de Berlín i el 1843 va ser nomenat per ocupar la nova càtedra de matemàtiques aplicades de la universitat de Dorpat (actual Tartu), càrrec que va ocupar durant quaranta anys.[2]
El 1839 va publicar un article al Journal de Crelle en el que demostrava el teorema que porta el seu nom i que diu que totes les superfícies de curvatura constant són localment isomètriques. Això no obstant, el lligam entre la pseudoesfera i el pla hiperbòlic no es faria fins molt més tard, quan Eugenio Beltrami,[3] el 1868, el va relacionar amb els treballs de Lobatxevski.[4]
Minding també va treballar en equacions diferencials, funcions algebraiques, funcions contínues i mecànica analítica.
El 1879 va ser escollit membre honorari de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg.[5]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Lumiste, Ülo. «Background: Mathematics in Estonia until 1940». A: Ülo Lomiste; Jaak Peetre (eds.). Edgar Krahn 1894-1961: A Centenary Volume (en (anglès)). IOS Press, 1994. ISBN 90-5199-168-1.
- Reventós, Agustí; Rodríguez, Carlos J. Una lectura del Disquisitiones generales circa superficies curvas de C.F. Gauss. Societat Catalana de Matemàtiques IEC, 2006. ISBN 84-7283-849-8.
- Tazzioli, Rossana «The Role of Differential Parameters in Beltrami's Work» (en (anglès)). Historia Mathematica, 24, 1, 1997. DOI: 10.1006/hmat.1997.2121. ISSN: 0315-0860.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferdinand Minding |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ferdinand Minding» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Youschkevitch, A. «Minding, Ernst Ferdinand Adolf (or Ferdinand Gotlibovich)». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 15 octubre 2016].