Fernand Barboteu

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFernand Barboteu
Biografia
Naixement17 novembre 1907 Modifica el valor a Wikidata
Laval (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1971 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral de brigada Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis

Fernand Barboteu[nts 1] (Sant Feliu d'Avall, 17 de gener del 1907 - ?,[nts 2] 1971) va ser un general rossellonès.

Biografia[modifica]

Estudià a l'acadèmia militar de Saint Cyr (1926-1928, promoció "sotstinent Pol Lapeyre"),[1] i en graduar-se va ser nomenat sotstinent amb destinació al desè regiment de tiradors senegalesos (14.9.1928). El 10 de desembre del 1933 es publicà la seva destinació com a tinent d'infanteria del 24è regiment d'infanteria colonial (meharista) a l'Àfrica Equatorial Francesa, i el 25 de desembre del 1937 ascendí a capità (mateixa unitat i destinació). Entre el 1934 i el 1936 [2] comandà el Grup Nòmada de l'Ennedi, i ho faria novament entre els anys 19369-1940. El juliol del 1940 encara era a l'AEF i s'allistà a les Forces Franceses lliures (a l'agost del mateix any el general Leclerc arribà al Camerun i poc després convencé les autoritats colonials perquè incorporessin Camerun, el Congo i el Txad a la França Lliure del general De Gaulle: tota l'AEF (excepte Gabon, de moment).

El G.N.E., el Grup Nòmada de l'Ennedi[nts 3] comandat pel capità Barboteu, havia substituït[3] els camells per camions[nts 4] i fou una de les unitats que Leclerc aplegà i que li permeteren prendre Kufra (28.2.1941); posteriorment, el grup nòmada i dues seccions d'infanteria romangueren de guarnició a l'oasi sota el comandament d'en Barboteu, temporalment a càrrec[4] de la regió on s'ubicava. L'agost del 1941 el capità Barboteu comandava[nts 5] 2000 homes de les FFL. La seva unitat va ser una de les unitats inicials de la nounada 2a. Divisió Blindada del general Leclerc. Participà en la campanya de Tunísia i fou ferit a Rabat (el maig del 1944).[5] L'agost del 1944 desembarcà a Normandia en la 2a. DB i participà activament a l'alliberament de París (el 25 d'agost) i d'Estrasburg (23 de novembre, acomplint el jurament[nts 6] de Kufra).

El 5 de maig del 1945, quan ja era tinent coronel, una secció del subgrup B ("Barboteu") a les seves ordres reeixí a esquivar el control de l'exèrcit americà i se l'avançà en la presa, a Berchtesgaden, del "niu d'àligues" de Hitler. Després de ser condecorat personalment pel general De Gaulle, a la tardor del mateix any era el cap del tercer batalló del R.M.T. quan aquest va ser destinat a Mayenne, un lloc[6] que no volgué prendre. L'any 1960 era coronel i estava destinat a Algèria, a Colomb-Béchar. El 1962 va ser nomenat general de brigada i el 1963 fou fet Comandant superior de les tropes del Pacífic, càrrec que ocupà fins a retirar-se l'any següent.

Al 19 de maig del 1945 va ser nomenat cavaller de la Legió d'Honor[nts 7] i posteriorment fou ascendit a comandant. El seu Sant Feliu natal li dedicà una plaça i li erigí un monument, que té la següent inscripció:

« Le 3 septembre 1939 commence la seconde guerre mondiale. Dès juillet 1940, Fernand Barboteu refusant la défaite, prend part à la formidable épopée des forces françaises libres. Il s'illustre à la prise de Kufra, participe à la campagne de Tunisie et sera blessé à Rabat. En août 1944, il débarque en Normandie, au sein de la 2e division blindée et participe activement à la libération de Paris et de Strasbourg. Le sermet de Kufra a été tenu. Le 5 mai 1945, une section du sous-groupement Barboteu fera flotter les couleurs françaises sur le nid d'aigle d'Hitler à Berchtesgaden. Le Général Barboteu termina sa carrière en 1964 comme Commandant supérieur des troupes du Pacifique. Il est commandeur de la Légion d'Honneur. »
— [nts 8]

L'arxiu del Museu Nacional d'Història Natural de França guarda un manuscrit seu amb croquis d'itineraris i notes autobiogràfiques pel període 1939-1941 de la zona de l'Ennedi (sud d'Algèria, nord del Txad). El capità Barboteu és esmentat com a autor de treballs inèdits "d'abans de la guerra" sobre la mateixa zona[7] i un Barboteu és esmentat com un dels estudiosos de la zona d'Ennedi[8] però sense més indicació que es tracti de Fernand Barboteu.

Notes[modifica]

  1. ↑ Fernand, Onésime, Michel de noms de fonts
  2. ↑ Nasqué i fou enterrat a Sant Feliu d'Avall, però el seu lloc de defunció no apareix a la documentació consultada
  3. ↑ En el moment de la presa de Kufra era integrat per 120 homes reforçats per quadres del Grup Nòmada de Borkou «Journal de la mission de Koufra - Fondation Leclerc de Hauteclocque». Arxivat de l'original el 2014-11-09. [Consulta: 27 juny 2011].
  4. ↑ Una pick-up Dodge i 16 camions Matford V.B. de 3 tones «Journal de la mission de Koufra - Fondation Leclerc de Hauteclocque». Arxivat de l'original el 2014-11-09. [Consulta: 27 juny 2011].
  5. ↑ o podia comandar
  6. ↑
    « Jurez de ne déposer les armes que lorsque nos couleurs, nos belles couleurs, flotteron sur la cathédrale de Strasbourg »
    — Jurament de Kufra, 2.3.1941
  7. ↑ Barboteu rebé el nomenament de cavaller, en una gran cerimònia a Klosterhechfeld, de mans del general De Gaulle. Vegeu «Second semestre 1945». Arxivat de l'original el 2008-11-21. [Consulta: 27 juny 2011].
  8. ↑ Traducció: El 3 de setembre del 1939 comença la segona guerra mundial. A partir del juliol del 1940, Fernand Barboteu refusant la desfeta, pren part a la formidable epopeia de les forces franceses lliures. Intervé il·lustrement a la presa de Kufra, participa a la campanya de Tunísia i serà ferit a Rabat. L'agost del 1944, desembarca a Normandia, al si de la 2a. divisió blindada i participa activament a l'alliberament de Paris i d'Estrasburg. El jurament de Kufra s'ha acomplert. El 5 de maig del 1945, una secció del sub-grup Barboteu farà onejar els colors francesos sobre el niu d'àliga de Hitler a Berchtesgaden. El general Barboteu acaba la seva carrera el 1964 com a Comandant superior de les tropes del Pacífic. És comandant de la Legió d'Honor.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Promotion du Sous-Lieutenant Pol Lapeyre».
  2. ↑ Garbit, François. Carnets de route d'un méhariste au Tchad 1936-1940. Saint-Maur-des-Fossés: Sepia, 1997, p. 23. ISBN 9782842800055. 
  3. ↑ «La prise de Kufra, par le capitaine Douzamy - Les préparatifs». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 27 juny 2011].
  4. ↑ «Conference "This soldier, who has gone mad: Tobruk 1941 and the legend of Erwin Rommel as a brilliant general", by Thomas Vogel» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-11-10. [Consulta: 1r novembre 2014].
  5. ↑ «Deuxième trimestre 1944». Arxivat de l'original el 2011-06-20. [Consulta: 27 juny 2011].
  6. ↑ «Souvenirs de Pierre Debray».
  7. ↑ Paul Huard Contribution à l'étude des premiers travaux agraires au Sahara tchadien , article a Bulletin de la Société préhistorique française 67 (1970), p. 540
  8. ↑ Com indica el mateix Huard a Répertoire des stations rupestres du Sahara oriental français , article al Journal de la Société des Africanistes 23 (1953), p. 44 «Enllaç».

Bibliografia[modifica]

  • «Le général Fernand Barboteu n'est plus». Caravane "Au service de la France". Révue des anciens de la 2e D.B., no 292, Juillet-Août-Sept. 1971.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fernand_Barboteu&oldid=32314428»