Finnemanita
 Finnemanita | |
|---|---|
| Fórmula química | Pb₅(AsO₃)₃Cl |
| Epònim | ésser humà  |
| Localitat tipus | mina Långban, districte miner de Långban, Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JB.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JB.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/J.03 |
| Dana | 46.1.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 10,322 Å; c = 7,055 Å |
| Grup puntual | 6/m - dipiramidal |
| Grup espacial | p6₃/m |
| Color | gris a negre; verd oliva clar en llum transmesa |
| Exfoliació | distingible/bona |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | subadamantina |
| Densitat | 7,265 g/cm3 (mesurada); 7,35 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 2,295 nε = 2,285 |
| Birefringència | δ = 0,010 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Fnn |
| Referències | [1] |
La finnemanita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom per K.J. Finneman, de Långban, Suècia, qui va trobar el primer exemplar.
Característiques[modifica]
La finnemanita és un òxid de fórmula química Pb₅(AsO₃)₃Cl. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la finnemanita pertany a «04.JB: Arsenits, antimonits, bismutits; amb anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: fetiasita, manganarsita, magnussonita, armangita, nanlingita, asbecasita, stenhuggarita, trigonita, gebhardita, derbylita, tomichita, graeserita, hemloïta, freedita, georgiadesita i ekatita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu Suec d'Història Natural, situat a Estocolm (Suècia).
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Långban, situada al municipi de Filipstad, dins el comtat de Värmland (Suècia). També ha estat descrita a la pedrera Topaz, situada a la localitat de Kotka, a Kymenlaakso (Finlàndia). Podria haver estat descrita també a Alemanya i Austràlia però per ara aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ «Finnemanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 agost 2021].