El seu cabal era provinent de l'aigua que abasteix la urbanització de la Cornisa de la que en forma part, i manava a voluntat. El seu indret, a peu del camí i dalt la carena, està justificat per l'ús dels vianants que s'adreçaven per la serra de can Bruguera cap a la vall de Canyamars o la de Dosrius pel turó de la Creu d'en Serra.[1]
↑«Font de la Cornisa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 agost 2017].
