Fortunato Mallimaci

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFortunato Mallimaci

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 abril 1950 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Punta Alta (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole des hautes études en sciences sociales - doctor Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiÉmile Poulat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósociòleg, investigador, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConsell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques (2014–)
Universitat de Buenos Aires Modifica el valor a Wikidata

Fortunato Mallimaci (Punta Alta, 8 d'abril de 1950) és un sociòleg argentí.[1] Es va doctorar el 1988 en Sociologia per l'École des hautes études en sciences sociales (EHESS) de París. S'ha especialitzat en sociologia històrica del catolicisme, grups religiosos en sectors populars i pobresa i polítiques socials. Fou membre a partir del 2008 de la Comissió Provincial per la Memòria de Buenos Aires.[2] El 2020 declarà com a testimoni en el judici pels crims de la Triple A a Bahía Blanca (Argentina).[3][4]

Trajectòria[modifica]

Mallimaci va viure exiliat a França durant la dictadura militar de l'Argentina, temps durant el qual va obtenir el seu màster i doctorat en sociologia.[5]

Va ser degà de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de Buenos Aires (UBA) i és professor titular de la Facultat de Ciències Socials d'aquesta universitat. Fou director del Centre Franco-argentí d'Alts Estudis de la UBA. Durant aquest càrrec va rebre el 2005 la distinció de cavaller de l’Orde de les Palmes Acadèmiques.[6][2]

El 2008 va esdevenir membre de la Comissió Provincial per la Memòria de Buenos Aires,[2] un organisme públic autònom que desenvolupa i duu a terme polítiques de drets humans i memòria històrica, en especial en allò referent amb el terrorisme d'estat.[7] Aquesta tasca li va donar la perspectiva i coneixements necessaris com per ser testimoni en el judici que es va dur a terme contra els crims de l'Alianza Anticomunista Argentina (o Triple A argentina),[3] organització terrorista para-policial anticomunista d'ultradreta de l'Argentina, gestada i dirigida per peronistes.[8]

Va presidir, en dos períodes, l'Associació de Cientistes Socials de la Religió del Mercosur (ACSRM, Porto Alegre i Buenos Aires), entre 1994 i 1996, en què en fou el primer president, i entre 2009 i 2011.[9] Des del 2014 és investigador superior del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET, Argentina) al Programa Societat, cultura i religió,[10] des d'on coordina la recerca i estudis sobre sociologia i religió.[11]

Obres[modifica]

Algunes de les seves obres són:

  • El catolicismo integral en la Argentina 1930-1946. Biblos. 1988. ISBN 978-950-9316-39-3
  • Guía de la diversidad religiosa de Buenos Aires. Biblos. 2003. ISBN 978-950-786-389-9
  • Modernidad, religión y memoria. Colihue. 2008. ISBN 978-950-563-406-4 (obra col·lectiva)
  • Atlas de las creencias religiosas en la Argentina. Biblos. 2012. ISBN 978-987-691-008-8
  • La influencia de las religiones en el Estado y la Nación Argentina. Eudeba. 2012. ISBN 978-950-23-2095-3 (coautor)
  • El mito de la Argentina laica. Catolicismo, política y Estado. Capital Intelectual. Buenos Aires, 2015. ISBN 978-987-614-479-7
  • Ciencia de la sostenibilidad, pobreza y desarrollo en la Argentina del siglo XXI. Siglo XXI Editores. Buenos Aires, 2020 ISBN 9786070310997 (obra col·lectiva)

Referències[modifica]

  1. ↑ «El sociólogo puntaltense Fortunato Mallimaci presentó una nueva obra» (en castellà). El Rosalenio, 27-12-2018. [Consulta: 16 març 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Fortunato Mallimaci» (en castellà). Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET). [Consulta: 15 març 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Juicio por los crímenes de la Triple A: Recuerdos del terror en Bahía Blanca | Declaró como testigo el sociólogo Fortunato Mallimaci» (en castellà). Página|12, 04-09-2020. [Consulta: 15 març 2023].
  4. ↑ «El hallazgo de nuevos archivos de la última dictadura militar en la AFI» (en castellà). Radio Nacional, 21-09-2020. [Consulta: 16 març 2023].
  5. ↑ «Nuevo director del Centro de Estudios Franco-Agentino» (en castellà). Universidad de Buenos Aires. [Consulta: 16 març 2023].
  6. ↑ «La República de Francia distinguió a la UBA en la persona del rector Guillermo Jaim Etcheverry y del director del Centro Franco Argentino de Altos Estudios, Fortunato Mallimaci» (en castellà). Universitat de Buenos Aires, 2005. [Consulta: 15 març 2023].
  7. ↑ «Historia» (en castellà). Comissió Provincial per la Memòria de Buenos Aires, 15-03-2012. [Consulta: 15 març 2023].
  8. ↑ «La bomba que mató a Alberto Villar, el comisario de la Policía Federal que Perón puso para “poner orden”» (en castellà). Infobae, 01-11-2022. [Consulta: 15 març 2023].
  9. ↑ «Nosotros | ACSRAL» (en castellà). Asociación de Ciencias Sociales de la Religión de la América Latina. [Consulta: 15 març 2023].
  10. ↑ «Datos académicos» (en castellà). CONICET | Buscador de Institutos y Recursos Humanos. [Consulta: 15 març 2023].
  11. ↑ Santoro, Sonia. «Ocho de cada diez católicos aprueban el aborto en alguno o todos los casos | Solo el 17 por ciento considera que la interrupción del embarazo debe estar prohibida siempre» (en castellà). Página|12, 10-12-2020. [Consulta: 15 març 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fortunato_Mallimaci&oldid=31686418»