Francesc Calvet i Rubalcaba
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 desembre 1766  Girona |
| Mort | 17 desembre 1839 (73 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat |
Francesc Calvet i Rubalcaba (Girona, 16 de desembre de 1766[1] - Barcelona, 17 de desembre de 1839) fou un jurista i polític català.
Fill de Cosme Calvet i Gaubert jurista i de Rosa Rubalcaba i Blanxart. Es va casar amb Marianna Pasapera i varen ser pares de Marianna i Salvador Calvet i Pasapera que va ser Senador per Córdoba.[2] El 1789 es doctorà en dret civil a la Universitat de Girona. Exercí com a síndic de la ciutat de Girona i el setembre de 1810 fou elegit diputat per Girona a les Corts de Cadis, on juntament amb Vicent Tomàs Traver, Valcàrcel i Pérez de Castro va donar suport la proposta de Manuel Mateo Luján y Ruiz que les Corts havien de limitar-se a les comeses pròpies d'una assemblea legislativa i no pas a les del Consell de Regència o poder Judicial. Fou un dels signants de la Constitució espanyola de 1812 i el 1813 fou escollit novament diputat suplent.
Entre 1821 i 1823 fou magistrat interí de la Reial Audiència de Mallorca, i el 1838 ho fou a la Reial Audiència a Barcelona. Va recollir materials de la història eclesiàstica de Girona que foren publicats dins el recull general España Sagrada.
Obres[modifica]
- Discurso en la apertura de la Audiencia de Barcelona (1838).
Enllaços externs[modifica]
- «Francesc Calvet i Rubalcaba». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Biografia Arxivat 2012-06-28 a Wayback Machine. a cadiz2012.es
Referències[modifica]
- ↑ «Arxiu Parroquial de Sant Félix de Girona. Baptismes (1761-1801).Pàg.155». Arxiu Diocesà de Girona, 19-12-1766. [Consulta: 11 juliol 2019].
- ↑ Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Registre de defuncions. Any 1839. Registre núm. 2667.