Francesc de Lorena-Harcourt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancesc de Lorena-Harcourt
Biografia
Naixement4 abril 1627 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juny 1694 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte d'Harcourt (1666–1694) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Guisa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAnne d'Ornano de Montlaur (en) Tradueix (1645–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAlphonse Henri de Lorraine, Marie Anne de Lorraine-Harcourt (en) Tradueix, Marie Angelique de Lorraine-Harcourt (en) Tradueix, Cesar de Lorraine-Harcourt (en) Tradueix, Charles de Lorraine-Harcourt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles II d'Elbeuf Modifica el valor a Wikidata  i Caterina Enriqueta de Borbó Modifica el valor a Wikidata
GermansFrancesc Maria de Lorena i Carles III d'Elbeuf Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Francesc Lluís de Lorena (1623–27 de juny de 1694) fou un noble de la casa de Lorena que fou comte d'Harcourt, de Rieux, de Rochefort i de Montlaur. Era també Marquès de Maubec així com Baró d'Aubenas.[1]

Biografia[modifica]

Francesc Maria Lluís era fill de Carles de Lorena, duc d'Elbeuf i la seva muller Caterina Enriqueta de Borbó, la "Legitimada de França", filla legitimada d'Enric IV de França i de Gabriela d'Estrées. Fou el tercer fill de la parella. En la seva joventut, se'l anomenava com el "Príncep d'Harcourt", però més tard fou anomenat "el comte d'Harcourt".

Era membre de la casa de Guisa fundada per Claudi de Lorena, duc de Guisa,[2] i un príncep de Lorena com a descendent de línia masculina de Renat II duc de Lorena. A la cort, com la seva família de Lorena, tenia el rang de príncep estranger, un ranh que era per sota dels prínceps immediats "fills de França" i "prínceps de la sang".

Els seus cosins paterns incloïen el "Cavaller de Lorena" (amant de Felip I d'Orleans i Lluís de Lorena, comte d'Armanyac; i els seus cosins materns incloïen Lluís XIV de França i l'esmentat duc d'Orléans.

Es va casar amb Anna d'Ornano, comtesse de Montlaur i marquese de Maubec per dret propi. Es van casar al Palau reial a París el juliol de 1645.[1] El seu fill gran, Francesc, havia nascut abans del matrimoni però se'l va reconèixer com legítim el 1694.[1] La parella va tenir sis fills en total, dos dels quals tindran progènie. La seva filla gran, Maria Angèlica es va casar amb el portuguès duc de Cadaval i va morir en el part d'un fill. La seva altra filla Maria Anna fou abadessa de Montmartre des de 1685 fins a la seva mort. Com a comte d'Harcourt fou succeït pel seu segon fill, Alfons Enric.

Francesc Lluís va morir el gener de 1694, quan tenia 69 anys; la seva vídua li va sobreviure un any.

Descendència[modifica]

  1. Francesc de Lorena, Bastard d'Harcourt (vers 1645-1694), solter;
  2. Maria Angèlica Enriqueta de Lorena (vers 1646& - 10 de juny de 1674) casada amb Nuno Álvares Pereira de Melo, primer duc de Cadaval[3]
  3. Alfons Enric Carles de Lorena, comte d'Harcourt, (14 d'agost de 1648–19 d'octubre de 1718) casat amb Francesca de Brancas, va tenir fills;
  4. Cèsar de Lorena, príncep i després comte de Montlaur (vers 1650 - 31 de juliol de 1675), solter;
  5. Maria Anna de Lorena, abadessa a Montmartre (1657–2 d'octubre de 1699), fou designada abadessa de Montmartre el 17 d'agost de 1685, cèlibe.
  6. Carles de Lorena, Abat d'Harcourt (1661-23 de març de 1683) solter.

Ascendència[modifica]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Claudi de Lorena, duc de Guisa
 
 
 
 
 
 
 
8. Renat de Lorena, marquès d'Elbeuf
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Antonieta de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
4. Carles de Lorena, primer duc d'Elbeuf
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Claudi de Rieux, comte d'Harcourt
 
 
 
 
 
 
 
9. Lluïsa de Rieux
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Susana de Borbó-Montpensier
 
 
 
 
 
 
 
2. Carles de Lorena, segon Duc d'Elbeuf
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Felip de Chabot, comte de Charny
 
 
 
 
 
 
 
10. Leonor Chabot, comte de Charny i de Buzançais
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Francesca de Longwy, senyora de Mirebeau
 
 
 
 
 
 
 
5. Margarida de Chabot
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Joaquim de Rye de Longwy, senyor de Rye
 
 
 
 
 
 
 
11. Francesca de Rye, senyora de Longvy i de Rye
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Antonieta de Longvy, senyora of Neufchâtel
 
 
 
 
 
 
 
1. Francesc Lluís de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Carles de Borbó, duc de Vendôme
 
 
 
 
 
 
 
12. Antoni de Borbó, rei de Navarra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Francesca d'Alençon
 
 
 
 
 
 
 
6. Enric IV de França
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Enric II de Navarra
 
 
 
 
 
 
 
13. Joana III de Navarra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Margarida de Valois
 
 
 
 
 
 
 
3. Caterina Enriqueta de Borbó, Legitimada de França'
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Joan d'Estrées, marquès de Coeuvres
 
 
 
 
 
 
 
14. Antoni d'Estrées, Marquès de Coeuvres
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Caterina de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
7. Gabriela d'Estrées
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Joan Babou de La Bourdaisière, comte de Sagonne
 
 
 
 
 
 
 
15. Francesca Babou de La Bourdaisière
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Francesca Robertet, senyora d'Alluyes
 
 
 
 
 
 

Referències i notes[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 François Marie de Lorraine, Prince de Lillebonne, per Leo van de Pas a Genealogics .org
  2. ↑ Com a fill de Renat II de Lorena, se li va donar el ducat de Guisa com apanatge que fou fet un pariatge per Francesc I de França el 1528
  3. ↑ Maria Angèlica es va casar amb el duc de Cadaval per poders el 7 de febrer de 1671; moria de part el 1674 quan donava naixement a un fill que moria el mateix dia. El duc vidu llavors es va casar amb la seva cosina llunyana Margarida de Lorena, filla del Lluís de Lorena, comte d'Armanyac

Font[modifica]

  • Georges Poull, La maison ducale de Lorraine, 1991
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_de_Lorena-Harcourt&oldid=26445458»