Francesc de Paula Roqué i Feliu
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1841  Barcelona |
| Mort | 15 setembre 1909 (67/68 anys) Barcelona |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 5 juny 1873 – 8 gener 1874 Circumscripció electoral: Puigcerdà | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Advocat |
| Partit | Partit Republicà Democràtic Federal |
Francesc de Paula Roqué i Feliu (Barcelona, 1841 - 1909)[1] fou un advocat i polític català del segle xix.
Trajectòria[modifica]
Membre del Partit Republicà Democràtic Federal, fou elegit diputat pel districte de Puigcerdà a les eleccions generals espanyoles de 1873. Quan es produí la restauració borbònica, juntament amb Eusebi Corominas i Cornell van ingressar al Partit Republicà Possibilista d'Emilio Castelar el 1876, amb el que fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona en 1877 i diputat de la Diputació de Barcelona en 1890 i 1903.
El 1879 es dedicà als negocis naviliers i el 1882 fou soci de la "Compañía de Carbones Nacionales"; el 1886 fou secretari del consell d'administració de "Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas".[2] El 1901 va signar el manifest d'adhesió a la nova Unió Republicana i el 1906 fou un dels dirigents republicans catalans que es va adherir a la Solidaritat Catalana.
Referències[modifica]
- ↑ «esquela de D.Francisco de P. Roqué». La Vanguardia, 16-09-1909, pàg. 1.
- ↑ Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.246-247. ISBN 978-84-9850-461-3.
- Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.253. ISBN 978-84-9850-461-3.
- «Francesc de Paula Roqué i Feliu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)