Francisco Bernareggi Butti
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | empresari  |
Francisco Bernareggi Butti (Monza, ?- 30 de setembre de 1851[1]) va ser un constructor d'instruments de vent, de nacionalitat italiana però establert a Barcelona. No se sap quan va néixer. El 19 de novembre de 1819 és la primera data amb referències escrites sobre Bernareggi. Si consta que exerceix de torner il·legalment, ja que no pertanyia al Gremi de Torners de Barcelona. El 4 de desembre de 1819, Anton Oms, el seu padrí,[2] fa constar una queixa al Gremi de Torners de Barcelona perquè havien invalidat l'examen de Bernareggi, el qual no va entrar mai al gremi i segurament va treballar per la via del lliure comerç.
Instruments conservats[3][modifica]
- Clarinet en do de 6 claus (Barcelona, MDMB 1746)
- Clarinet en sib de 13 claus (Barcelona, MDMB 1757)
- Clarinet de 5 claus (Madrid, col·lecció particular)
- Clarinet de 5 claus (Palma, col·lecció particular)
- Clarinet de 6 claus (Vilanova i la Geltrú, col·lecció particular)
- Corneta en mib de 7 claus (Barcelona, MDMB 62)
- Corneta en do de 6 claus (Barcelona, MDMB 120)
- Corneta en mib de 7 claus (Barcelona, MDMB 1747)
- Flauta travessera de 6 claus (Barcelona, MDMB 12724)
- Flauta travessera de 4 claus (Madrid, Museo Nacional de Antropología)
- Flauta travessera de 4 claus (Madrid, col·lecció particular)
- Sarrussòfon (Barcelona MDMB 1493)
- Buccèn (Barcelona MDMB 146)
- Trombó baix (Barcelona MDMB 1727)
Bibliografia[modifica]
- MUSEU DE LA MÚSICA DE BARCELONA. 1/Catàleg d'instruments. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1991.
- BORRÀS, J. i EZQUERRO, A. “Chirimías en Catalayud. Principio y final de un proceso constructivo.” Revista Catalana de Musicologia, núm: 2: 53-85.
- BORRÀS, J. “Constructors d'instruments de vent-fusta a Barcelona entre 1742 i 1826”. Revista Catalana de Musicologia, núm: 1: 93-156.
Referències[modifica]
- ↑ «Societat Catalana d'Estudis Jurídics».
- ↑ La figura del padrí en aquests exàmens és susceptible d'un altre estudi més concret per tal d'esbrinar la relació amb el fadrí examinat. A cop d'ull, la funció de padrinatge podria tenir més relació amb el protocol de l'acte de l'examen que no pas amb una vessant directa d'aprenentatge, d'acord amb la figura tradicional de padrí que actua com a presentador i avalador
- ↑ «Col·leccions del Museu». Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 18 de gener 2017. [Consulta: 18 gener 2017].