Francisco Fernández de Béthencourt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancisco Fernández de Bethencourt

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Francisco Fernández de Béthencourt Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 juliol 1850 Modifica el valor a Wikidata
Arrecife (Las Palmas) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 abril 1916 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
21 febrer 1891 – 5 gener 1893
Circumscripció electoral: Santa Cruz de Tenerife
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitPartit Conservador
Membre de
Premis

Francisco Fernández de Bethencourt (Arrecife, 27 de juliol de 1851 - Alacant, 1 d'abril de 1916) fou un advocat, polític i historiador canari, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Biografia[modifica]

Estudià al seminari de Las Palmas i a l'Escola de Dret de La Laguna. El 1879 es traslladà a Madrid, on es llicencià en dret a la Universitat Central de Madrid. Durant el sexenni democràtic participà en activitats a favor de la restauració de la monarquia, i un cop instaurada la restauració borbònica milità en el Partit Liberal Conservador d'Antonio Cánovas del Castillo, amb el que fou elegit diputat per Santa Cruz de Tenerife a les eleccions generals espanyoles de 1891[1] i senador per les Illes Canàries en les legislatures 1903-1904 i 1904-1905.[2] Entre 1879 i 1890 va fer un treball recopilatori sobre els blasons i el nobiliari de les Illes Canàries i començà un altre sobre genealogia i heràldica de la monarquia espanyola, pels quals el 1895 fou nomenat gentilhome de cambra amb exercici del rei, el 1900 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història i 1914 va ocupar la cadira K de la Reial Acadèmia de la Llengua.[3]

Entre altres honors, fou elegit president d'honor de l'Acadèmia Imperial i Reial Adler de Viena, president d'honor de l'Acadèmia del Consell Heràldic de França, membre de l'Acadèmia Heràldica de Pisa i de l'Institut Heràldic Italià.[4] També va rebre les grans creus de l'Orde de la Immaculada Concepció de Vila Viçosa de Portugal i del Reial Orde Noruec de Sant Olaf.[5]

Obres[modifica]

  • Nobiliario y Blasón de Canarias. Diccionario histórico, biográfico, genealógico y heráldico de la provincia (7 toms, 1879-1890)
  • Historia genealógica y heráldica de la Monarquía Española, Casa Real y Grandeza de España (11 toms, 1897-1920)
  • La corona y la nobleza de España (1903)
  • Anuario de la nobleza de España (5 volums, 1905-1917)

Referències[modifica]

  1. Fitxa del Congrés dels Diputats
  2. Fitxa del Senat
  3. Fitxa de la Reial Acadèmia
  4. Necrològica Arxivat 2015-12-08 a Wayback Machine. a euskomedia.org
  5. Gonzalo Pasamar Alzuria, Ignacio Peiró Martín. Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Editorial Akal, 2002, p.239. 

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Andrés Mellado Fernández

Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira K

1914-1916
Succeït per:
Juan Armada y Losada
Precedit per:
Isidoro de Hoyos y de la Torre
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 14

1900 - 1916
Succeït per:
Manuel de Foronda y Aguilera