Freesia refracta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuFreesia refracta Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaIridaceae
GènereFreesia
EspècieFreesia refracta Modifica el valor a Wikidata
(Jacq.) Klatt
Nomenclatura
BasiònimGladiolus refracta Modifica el valor a Wikidata

Freesia refracta és una planta fanerògama que pertany a la família de les iridàcies. És originària de Sud-àfrica.

Il·lustració
Vista de la planta

Descripció[modifica]

Freesia refracta és una planta herbàcia perennifòlia, geòfita que assoleix una grandària de 0,2 - 0,45 m d'altura a una altitud de 5 - 640 metres a Sud-àfrica[1]

Taxonomia[modifica]

Freesia refracta va ser descrita per (Jacq.) Klatt i publicat a Gartenflora 23: 289. 1874.[2]

Etimologia

Freesia nom genèric que va ser dedicat en honor del metge alemany Friedrich Heinrich Theodor Freese (1795-1876).

refracta: epítet llatí que significa "trencada".[3]

Sinonímia
  • Freesia hurlingii L.Bolus
  • Gladiolus refracta Jacq. basiònim
  • Gladiolus refractus Jacq.
  • Gladiolus resupinatus Pers.
  • Montbretia odorata (Heynh.) Heynh.
  • Montbretia refracta (Jacq.) Endl. exHeynh.
  • Nymanina refracta (Jacq.) Kuntze
  • Tritonia refracta (Jacq.) Ker Gawl.
  • Waitzia odorata Heynh.
  • Waitzia refracta (Jacq.) Heynh.[4][5]

Referències[modifica]

  1. «Freesia refracta». Conservatori i Jardí Botànic de Ginebra: Flora africana. [Consulta: 8 abril 2015].
  2. «Freesia refracta». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 7 abril 2015].
  3. A Epítets Botànics
  4. «Freesia refracta». The Plant List. [Consulta: 8 abril 2015].
  5. «Freesia refracta». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 8 abril 2015].

Bibliografia[modifica]

  1. Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  2. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  3. Munz, P. A. 1968. Suppl. Qualif. Fl. 1–224. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  4. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Qualif. 1–1086. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  5. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  6. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainesville.