Frieda Nugel
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Frieda Gertrud Nugel 18 juny 1884 Cottbus (Alemanya) |
| Mort | 6 novembre 1966 (82 anys) Bad Godesberg (Alemanya) |
| Sepultura | Cementiri Tholenswehr 53° 22′ 35″ N, 7° 13′ 24″ E / 53.3763261°N,7.2234031°E |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Halle (1909–1912) Universitat de Múnic (1909–1909) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1907–1909) |
| Tesi acadèmica | Die Schraubenlinien: eine monographische Darstellung (1912 ) |
| Director de tesi | August Gutzmer |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtica |
| Família | |
| Cònjuge | Louis Hahn |
| Pares | Friedrich Arthur Nugel i Marie Bombe |
Frieda Nugel (Cottbus, 18 de juny de 1884 - Bad Godesberg, 6 de novembre de 1966) va ser una matemàtica alemanya, un de les primeres dones en rebre un doctorat al seu país.
Vida i Obra[modifica]
Filla d'un mestre i organista, Nugel va fer els estudis secundaris al institut per a noies de Cottbus fins al 1906. Després d'uns mesos fent de tutora al castell de Schorbus, de la família von Werdeck, va passar l'examen per ser professora, a Berlín, el 1907.[1] Els anys següents va estar estudiant física i matemàtiques a les universitats de Berlín, Múnic i Halle. El 1912 va obtenir el primer doctorat en matemàtiques que atorgava aquesta última a una dona, amb una tesi sobre les línies helicoidals, dirigida per August Gutzmer.[2]
Després del doctorat va donar classes de secundària al seu mateix institut de Cottbus, fins al 1914 que es va casar amb Louis Hahn a qui havia conegut a la universitat de Halle. Amb el seu marit es van traslladar a Altena (Westfàlia), on el seu marit era redactor d'un diari.[3] El 1915, es van tronar a traslladar a Emden perquè el seu marit es va fer càrrec de la direcció del diari (l'Ostfriesischen Zeitung) i de l'editorial propietat de la seva família.[4] Ellava ser professora a temps parcial al institut de la localitat mentre educava els seus quatre fills.
A partir de 1930 va ser professora amb plena dedicació després de la fallida del negoci editorial del marit.[4] La Segona Guerra Mundial va ser devastadora per a la família, ja que hi van morir els seus dos fills, Helmut i Gerold, tots dos oficials de l'exèrcit: van ser donats per desapareguts l'estiu de 1944, un a Rússia i l'altre a Lorena.[5] El setembre del mateix any la seva escola va ser totalment destruïda per un bombardeig.
El 1945, acabada la guerra, es va jubilar i va tenir cura del marit fins que va morir el 1952. Aleshores va anar a viure a Bad Godesberg, a prop de la seva filla que era cap d'estudis a Bonn. Va morir en aquesta població el 1966, després d'haver rebut un homenatge el 1962 pel cinquantenari de la seva tesi doctoral.
A part de la seva tesi doctoral, va publicar dos articles i es conserven diversos manuscrits sobre temes pedagògics i en defensa del paper de la dona en els afers públics.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Donner, 1999, p. 2.
- ↑ Tobies, 2004, p. 26.
- ↑ von Reeken, 1993, p. 1.
- ↑ 4,0 4,1 Donner, 1999, p. 3.
- ↑ Donner, 1999, p. 4.
- ↑ Donner, 1999, p. 6-7.
Bibliografia[modifica]
- Donner, Helmut «Frieda Nugel Die erste Doktorandin der Mathematik an der Universitat Halle» (en alemany). Universitat de Halle, 1999, pàg. 1-8.
- Tobies, Renate. «Berufswege im Lehramt in der ersten Hälfte des 20. Jahrunderts». A: Andrea E. Abele, Helmut Neunzert, Renate Tobies (eds.). Traumjob Mathematik!: Berufswege von Frauen und Männern in der Mathematik (en alemany). Springer, 2004, p. 18-36. ISBN 978-3-7643-6749-7.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frieda Nugel |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Frieda Nugel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Donner, H. «Frieda Nugel (1884-1966)». Universitat de Halle, 1998. [Consulta: 27 maig 2020]. (alemany)
- von Reeken, Dietmar. «Louis Albert Theodor Karl HAHN». Ostfriesische Landschaft, 1993. [Consulta: 27 maig 2020]. (alemany)