Friedrich Dotzauer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFriedrich Dotzauer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Justus Johann Friedrich Dotzauer Modifica el valor a Wikidata
20 juny 1783 Modifica el valor a Wikidata
Häselrieth (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort6 març 1860 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Dresden Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Dresden Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, pedagog musical, violoncel·lista Modifica el valor a Wikidata
MovimentRomanticisme musical Modifica el valor a Wikidata
AlumnesKarl Drexler Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVioloncel Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansFriedrich Karl Dotzauer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsFriedrich Dotzauer (en) Tradueix (oncle)
Carl Dotzauer (en) Tradueix (cosí)
Johann Christian Dotzauer (en) Tradueix (avi) Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 9c0f9ab5-c83d-4722-bd46-89633bf2604a Lieder.net: 27359 Discogs: 3060895 IMSLP: Category:Dotzauer,_Friedrich Modifica el valor a Wikidata

Justus Johann Friedrich Dotzauer (Haeselrieth, 20 de gener de 1783Dresden 6 de maig 1860) va ser un violoncel·lista i compositor alemany.

Vida[modifica]

De petit, el seu pare dirigia la part musical de l'església, i ell aprengué a tocar diversos instruments, com el piano, el contrabaix, el violí, el clarinet i la trompa. L'organista de l'església li va ensenyar la teoria de la música.

Com a trompetista de la cort, va rebre classes de violoncel, instrument que va escollir per seguir formant-se. Va anar passant per diferents professors fins a acabar a l'Orquestra Gewandhaus de Leipzig, on va tenir entre altres alumnes el després serien grans violoncel·listes Friedrich Grützmacher,[1] i Carl Schuberth,[2] i després a l'Orquestra de Dresden, on estigué fins a la seva jubilació el 1850 als 67 anys, deu abans de morir.

Obra[modifica]

Dotzauer va escriure diverses simfonies, concerts, òperes, obres de cambra i sonates, però l'obra més reconeguda i famosa fou la Violoncellschule, 4 volums de 113 exercicis i capricis per a violoncel no acompanyats.

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 26, pàg. 1478 (ISBN 84-239-4526-X)
  2. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 54, pàg. 1173 (ISBN 84 239-4554-5)