Fuambai Ahmadu
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1967 (56/57 anys) Estats Units d'Amèrica (EUA) |
| Dades personals | |
| Formació | London School of Economics Universitat de Chicago |
| Activitat | |
| Ocupació | antropòloga |
| Lloc web | fuambaisiaahmadu.com |
  | |
Fuambai Sia Ahmadu (Estats Units, 1967)[1] és una antropòloga mandé serralleonesa i estatunidenca.[2] Ha treballat tant per a UNICEF com per al Consell Britànic de la Recerca Mèdica a Gàmbia.[3] També va fundar la SiA Magazine, que afavoreix i reconeix com a positiva la mutilació genital femenina, i en què Denise Noe és l'articulista més freqüent.[4] Actualment, resideix a Washington.[5]
Ahmadu va obtenir un PhD en antropologia social a la London School of Economics i es va encomanar a la tasca postdoctoral al Department de Desenvolupament Humà Comparat de la Universitat de Chicago, on és professora associada.[3]
És coneguda per prendre una postura liberal entorn de la mutilació genital femenina i, en particular, per haver decidit d'adulta i com a membre de l'ètnia kono que li fos practicada per la societat secreta Sande.[6][7] En oposició al posicionament de l'Organització Mundial de la Salut, UNICEF i altres organismes de les Nacions Unides, exposa que el risc de la majoria de mutilacions s'exagera tot sovint, que es malinterpreta l'efecte que tenen en la sexualitat femenina i que per a gran part de les dones que hi són subjectes no ho viuen com una pràctica opressiva.[8] Considera que és un «ritu cultural de pas a l'adultesa».[4] Nombrosos antropòlegs comparteixen el punt de vista d'Ahmadu respecte d'aquesta qüestió.[9]
En concret, defensa que va ser «circumcidada» i no pas «mutilada», que per a ella va ser un acte conscient com a adulta i que tota dona per sobre dels 16 anys hauria de poder triar si vol passar per aquest procediment.[5] Fins i tot es va preparar per a testificar a favor del Dr. Jumana Nagarwala, una d'entre vuit persones acusades de practicar mutilacions genitals a nou nenes de Michigan, Illinois i Minnesota. Finalment, el cas va ser desestimat per inconstitucionalitat, segons va dictaminar el jutge del districte Bernard Friedman.[10]
| « | Les meves germanes feministes occidentals insisteixen a denegar-nos aquest aspecte fonamental d'esdevenir una dona d'acord amb la nostra potent i distintiva herència cultural. | » |
| — Fuambai Sia Ahmadu, «African Doctor: Is Female Circumcision So Awful?» de Jessica a Jezebel. | ||
Referències[modifica]
- ↑ Londoño Sulkin, Carlos David. «Fuambai’s strength» (en anglès). Universitat de Regina, 2016. [Consulta: 10 juny 2022].
- ↑ Hernlund, Ylva (2003). "Childhood: Coming of Age Rituals", in Suad Joseph, Afsāna Naǧmābādī (eds.). Encyclopedia of Women & Islamic Cultures: Family, Body, Sexuality And Health. Volume 3, Brill, p. 74.
- ↑ 3,0 3,1 "About Fuambai", fuambaisiaahmadu.com.
- ↑ 4,0 4,1 «About» (en anglès). SiA Magazine. [Consulta: 9 juny 2022].
- ↑ 5,0 5,1 Adams, Hayde. «FGM Engenders Sharp Cultural Divide» (en anglès). Voa News, 06-02-2019. [Consulta: 9 juny 2022].
- ↑ Ahmadu, Fuambai (2000). "Rites and Wrongs: An Insider/Outsider Reflects on Power and Excision", in Bettina Shell-Duncan and Ylva Hernlund (eds.). Female "circumcision" in Africa: Culture, Controversy, and Change. Lynne Rienner Publishers, pp. 283–312.
- ↑ Ahmadu, Fuambai S.; Shweder, Richard A. «Disputing the myth of the sexual dysfunction of circumcised women: An interview with Fuambai S. Ahmadu by Richard A. Shweder» (en anglès). Anthropology Today, vol. 25, 6, December 2009, pàg. 14–17. DOI: 10.1111/j.1467-8322.2009.00699.x.
- ↑ Tierney, John (30 November 2007). "A New Debate on Female Circumcision". The New York Times.
- ↑ Londoño Sulkin, Carlos D. (December 2009). "Anthropology, liberalism and female genital cutting". Anthropology Today Vol. 25 No. 6, pp. 17-19.
- ↑ Noe, Denise. «The Story of Dr. Jumana Nargawala: Why the Justice Dept. Dropped the Federal FGM Case in the US» (en anglès). SiA Magazine, 20-05-2019. [Consulta: 9 juny 2022].