Fusta laminada encolada
(Llum de 33 m, càrrega admissible de 36,7 tones)
Fusta laminada encolada (FLE) és un element estructural compost de fusta per a la construcció aconseguit mitjançant l'encolatge d'un cert nombre de làmines de fusta massissa, disposades sempre paral·leles i segons la direcció principal de l'element.[1] És capaç de superar les limitacions dimensionals i resistents de la fusta serrada.[2] Es fa servir per a construir estructures portants d'edificis i ponts.[3] En jugar amb l'orientació de les làmines, es pot evitar l'aparició de clivelles, gemmes i altres deformacions típiques de la fusta serrada tradicional.[4]
En comparació amb la fusta de construcció tradicional, te una capacitat de càrrega fins a 50% superior.[3] S'utilitza principalment fusta de picea, avet, pi roig, làrix i avet de Douglas.[3] També la fusta laminada de castanyer del sistema mediterrani català ha demostrat ser apta per a ús estructural.[5] A Hannover a Alemanya, el 2012 s'ha construït un aerogenerador experimental d'una altitud de 100 m, fet de fusta laminada i taulers de fusta laminada encreuada.[6][7]
Normes tècniques[modifica]
Per comprovar si la fusta laminada encolada compleix amb les exigències normatives i avaluar si es comporta de forma correcta, cal construir un cert nombre de prototips d'acord a la norma UNE-EN 14080:2010.[8] Per conèixer les propietats del material i detectar possibles errors o deficiències cal assajar els prototips a esforç tallant seguint les directrius de la UNE-EN 392:1995 i a flexió estàtica segons la norma UNE-EN 408:2006.[8]
Anàlisi del cicle de vida[modifica]
Per a l'anàlisi del cicle de vida de les bigues de fusta laminada i encolada es poden comparar amb els productes estructurals que tenen la mateixa funció: les bigues i arcs d'acer i de formigó armat.[9] No s'han trobat comparacions amb la volta catalana com a estructura portant.
La producció d'acer i formigó produeix quantitats importants de diòxid de carboni, un gas amb efecte d'hivernacle, mentre que la fusta reté el CO₂ tret l'atmosfera mitjançant la fotosíntesi. Així, l’ús de fusta per a elements estructurals pot ajudar a compensar les emissions de carboni de les altres parts del procés de construcció i de l'explotació de l'edifici acabat.[10]
Resistència al foc[modifica]
La fusta és un material combustible que contra la creença popular té molt bones característiques en situació d'incendi, ja que crema lentament i s'inflama amb dificultat.[11] Bigues de fusta poden respondre a la mateixa normativa de seguretat contra incendis que l'acer o el formigó.[12] Si a la fi, qualsevol edifici finira per a esfondrar-se en un incendi, la fusta té una resistència al foc natural.[13] Manté durant més de temps la rigidesa a temperatures altes i la capa exterior carbonitzada serveix d'aïllant tèrmic, el que augmenta el temps per organitzar l'evacuació.[14] Bigues d'acer ans al contrari es fonen més aviat a temperatures altes[14] i bigues de formigó es trenquen per la diferència del coeficient de dilatació entre l'acer i el formigó.
Referències[modifica]
- ↑ «Fusta laminada encolada». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Correal i Mòdol, 2013, p. 279.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Brettschichtholz (BS-Holz) – Umwelt-Produktdeklaration nach ISO 14025 [Fusta laminada encolada (glulam) – Declaració ambiental de producte segons la norma ISO14025]» (en alemany). Studiengemeinschaft Holzleimbau e.V., 10-11-2010.
- ↑ Correal i Mòdol, 2013, p. 279-280.
- ↑ Correal i Mòdol, 2013, p. 275 ss.
- ↑ «Timber-Tower: Holztürme für große Windkraftanlagen [Torres de fusta per a aerogeneradors]» (en alemany). Der Spiegel, 17-12-2012.
- ↑ «TimberTower instala en Hanover una turbina Vensys sobre una torre de madera» (en castellà). Energías renovables, 03-12-2012.
- ↑ 8,0 8,1 «Producció de bigues estructurals amb fusta de frondoses nobles d’origen català». Institut català de la fusta – Incafust, 07-03-2013. [Consulta: 20 agost 2021].
- ↑ Becker, 2014.
- ↑ Fountain, Henry «Towers of Steel? Look Again» (en anglès). The New York Times, 23-09-2013, pàg. 6. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Estructures Resistència al foc: elements de Fusta (pdf). Barcelona: Col·legi d'aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d'edificació de Barcelona (Apabcn), setembre 2019 (Apunts tècnics núm. 06). Arxivat 2021-08-20 a Wayback Machine.
- ↑ Fountain, 2013, p. 6.
- ↑ Apabcn, 2019, p. 5.
- ↑ 14,0 14,1 Klawitter, Nils «Holz-Hochhäuser: Gebäude aus Holz so stabil wie Stahlbeton» (en alemany). Der Spiegel, 10-11-2014.
Bibliografia[modifica]
- Becker, Nicole. Ressourceneffizienz der Tragwerke [Eficiència de les primeres matèries per a estructures portants] (en alemany). 2a edició. Berlín: Zentrum Ressourceneffizienz GmbH (VDI ZRE), març 2014 (Kurzanalyse núm. 2). Arxivat 2021-08-19 a Wayback Machine.
- Correal i Mòdol, Eduard. Propietats químiques, físiques, mecàniques i resistents de la fusta massissa i laminada de castanyer del Sistema Mediterrani Català (Tesi: Doctorat). Universitat de Lleida, 2013, p. 355.
- Vilches i Casals, M.; Correal i Mòdol, Eduard. «2/11 Caracterización físico-mecánica de la madera de roble albar, roble cerrioide y roble andaluz de Cataluña». A: Actas del 6° Congreso Forestal Español (en castellà). Societat Espanyola de Ciències Forestals, 2013, p. 11. ISBN 978-84-937964-9-5.
Enllaços externs[modifica]
- «Que és una biga de fusta laminada?». Tecnifusta.