Futbol a Rússia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El futbol és l'esport més popular a Rússia, per davant de l'hoquei sobre gel.[1][2][3][4] És organitzat per la Unió Russa de Futbol.[5]

Història[modifica]

Primera selecció russa que participà en els Jocs Olímpics de 1912.
Llegendes del futbol rus: Gavriil Kachalin, Valentin Bubukin, Yuriy Voynov, Valentín Ivanov, Sergei Salnikov, Eduard Streltsov i Lev Iaixin.
CSKA de Moscou el 2011.
Zenit el 2015.

El futbol entrà a Rússia a finals del segle xix de la mà de comerciants anglesos.[6] El primer partit es disputà a Sant Petersburg el 1897.[7] Fou en aquesta ciutat on es disputà el primer campionat de lliga l'any 2001.[7] La lliga de Petrograd/Sant Petersburg es disputà fins 1923 i hi destacaren clubs com Nevka (primer campió, format per obrers escocesos), Victoria, Neva, Nevsky, Sport, Mercur, Unitas i Kolomyagi.[8] La majoria d'aquests clubs van desaparèixer i no fou fins 1922 que nasqué el Dinamo Sant Petersburg i el 1925 el Zenit, amb el nom Stalinets.[7]

La Lliga de Moscou es disputà entre 1910 i 1920 i en ella destacaren els clubs KSO Orechovo, ZKS, KFS, SKZ i Novogireevo.[8] L'any 1914, la federació russa incloïa representants de 33 ciutats i el nombre de clubs arribava als dos cents.

Després de la Revolució de 1917, l'estat impulsà el desenvolupament de l'esport i propicià la creació de clubs vinculats als sindicats. Així aparegueren el FC Lokomotiv Moscou (per treballadors del ferrocarril), FC Torpedo Moscou (sector de l'automòbil), PFC CSKA Moscou (exèrcit) i FC Dinamo Moscou (policia).[6] Només el FC Spartak Moscou (fundat pels germans Stàrostin) no pertanyia a cap organisme, essent conegut com "l'equip del poble".[6]

Els primers campionats de Rússia foren disputats per seleccions de ciutats i no fou fins 1936 que es creà la primera lliga nacional, amb la participació de clubs.[8][9][10]

Amb la desintegració de l'URSS, l'esport passà d'estar lligat a les institucions públiques a caure en mans de les empreses privades. No obstant, molts clubs són patrocinats per empreses controlades per l'estat, com Gazprom al Zenit Sant Petersburg, Lukoil al FC Spartak Moscou, ferrocarrils de Rússia al FC Lokomotiv Moscou, etc.

L'any 2008 la selecció russa arribà a semifinals de l'Eurocopa 2008 amb futbolistes com Andrei Arshavin i Roman Pavlyuchenko.[11]

El 2 de desembre de 2010 se li atorgà a Rússia l'organització de la Copa del Món de futbol de 2018.[12][13][14]

Competicions[modifica]

Principals clubs[modifica]

Clubs amb més punts a Primera Divisió (fins al 2018).

Jugadors destacats[modifica]

Font:[15][16][17][18]

Des de 1920

Des de 1930

Des de 1940

Des de 1950

Des de 1960

Des de 1970

Des de 1980

Des de 1990

Des de 2000

Des de 2010

Principals estadis[modifica]

Kazan Arena.
Otkrytiye Arena.
# Estadi Capacitat Ciutat
1 Estadi Lujniki 81.000[19]
Moscou
2 Estadi Krestovski 67.000
Sant Petersburg
3 Volgograd Arena 45.568
Volgograd
4 Otkrytie Arena 45.360
Moscou
5 Kazan Arena 45.105
Kazan
6 Cosmos Arena 44.918
Samara
7 Estadi de Nijni Nóvgorod 44.899
Nijni Nóvgorod
8 Rostov Arena 43.702
Rostov del Don
9 Estadi Olímpic de Sotxi 40.000
Sotxi
10 Estadi Krasnodar 34.291
Krasnodar

Referències[modifica]

  1. ↑ «Самые популярные виды спорта в России, рейтинг ТОП 10», 07-04-2017. [Consulta: 19 març 2018].
  2. ↑ «Футбол – самый популярный вид спорта в России». [Consulta: 19 març 2018].
  3. ↑ «"Яндекс" назвал самые популярные виды спорта в России - ПОЛИТ.РУ». Arxivat de l'original el 3 d’abril 2018. [Consulta: 19 març 2018].
  4. ↑ «Названы самые популярные виды спорта у детей в России». [Consulta: 19 març 2018].
  5. ↑ Dunmore, Tom. «Historical Dictionary of Soccer». Scarecrow Press, 16-09-2011. [Consulta: 22 novembre 2017].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Historia del fútbol en Rusia: de la era soviética al gran negocio de la nueva burguesía». laizquierdadiario.com. [Consulta: 9 novembre 2018].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Las sedes del Mundial: San Petersburgo». ESPN. [Consulta: 9 novembre 2018].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Russia - Final Tables». rsssf.com. [Consulta: 9 novembre 2018].
  9. ↑ «USSR (Soviet Union) - List of Champions]». rsssf.com. [Consulta: 9 novembre 2018].
  10. ↑ Edelman, Robert. «Spartak Moscow: A History of the People's Team in the Workers' State». Cornell University Press, 05-10-2012. [Consulta: 23 novembre 2017].
  11. ↑ Hughes, Bob «Challenges Aplenty for Russia's New Soccer Coach». The New York Times. The New York Times Company [Londres], 17-07-2012 [Consulta: 19 novembre 2013].
  12. ↑ «World Cup 2018 host Russia has a serious soccer hooligan problem». news.com.au. News Limited, 31-10-2013 [Consulta: 19 novembre 2013]. Arxivat 2013-11-14 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-11-14. [Consulta: 10 desembre 2018].
  13. ↑ Williams, Carol J. «Soccer World Cup 2018 host is asked to explain anti-gay law». Los Angeles Times. Tribune Company, 14-08-2013 [Consulta: 19 novembre 2013].
  14. ↑ Bird, Liviu. «Russia's racism stems from lack of education but can be reversed, experts say». NBC Sports: ProSoccerTalk. NBC Sports, 31-10-2013. [Consulta: 19 novembre 2013].
  15. ↑ «Russia Greatest All-Time team». soccerfootballwhatever.blogspot.com. [Consulta: 24 març 2018].
  16. ↑ «Soviet Union All Stars». pesstatsdatabase.com. Arxivat de l'original el 2018-12-11. [Consulta: 24 març 2018].
  17. ↑ «Russia All Stars». pesmitidelcalcio.com. [Consulta: 24 març 2018].
  18. ↑ «Soviet Union». xtralegend.blogspot.com. [Consulta: 24 març 2018].
  19. ↑ luzhniki.ru Arxivat 2008-12-05 a Wayback Machine.

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Futbol_a_Rússia&oldid=32854026»