Gastó IV de Bearn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGastó IV de Bearn

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1074 Modifica el valor a Wikidata
Mort24 maig 1130 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
SepulturaChurch of Santa María la Mayor (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lord
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata, Croat Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Croada, batalla de Cutanda, setge de Saraqusta (1118), Expedició militar d'Alfons el Bataller a Andalusia i batalla d'Ascaló Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolVescomte de Bearn (1090–1130) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Bearn Modifica el valor a Wikidata
CònjugeTalesa d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
FillsGuiscarda de Bearn, Cèntul VI de Bearn Modifica el valor a Wikidata
ParesCèntul V de Bearn Modifica el valor a Wikidata  i Gisela de Gascunya Modifica el valor a Wikidata
GermansCèntul II de Bigorra i Bernat III de Bigorra Modifica el valor a Wikidata

Gastó IV de Bearn (Segle XI-1131) fou vescomte de Bearn. Abans de convertir-se en vescomte, Gastó va liderar en 1096 un contingent bearnès a la Primera Croada en l'exèrcit de Ramon IV de Tolosa. Va ser un dels cavallers menors, però portava la seva pròpia bandera i ordenava als seus propis homes. Al setge d'Antioquia, va dirigir una de les divisions a la batalla final contra Kerbogha.[1] Durant la lluita pel poder després de la captura d'Antioquia, Gastó va deixar Ramon de Tolosa per Jofré de Bouillon i va marxar amb ell a Jerusalem. Gastó i Tancred d'Hauteville van anar per davant de l'exèrcit principal a ocupar Betlem, i durant el setge de Jerusalem, Gastó va ser l'encarregat de la maquinària de setge de Jofré. El 15 de juliol de 1099, Gastó va ser el primer croat a entrar a la ciutat.

Genealogia de Gastó IV.

Fou durant uns mesos castlà de Barbastre, del 1113 al 1114,[2] i poc després va participar activament en la campanya que dugué Alfons el Bataller per la conquesta de Saraqusta als almoràvits.[3]

Una tradició li atribueix la fundació de l'hospital i Orde de Santa Cristina de Somport, cap al final del segle xi.

Referències[modifica]

  1. Steven Runciman, A History of the Crusades: The First Crusade and the foundation of the Kingdom of Jerusalem, p.216-253 (anglès)
  2. Cuadernos de historia (en castellà). Instituto Jerónimo Zurita, 1967, p. 67. 
  3. Aragón e Historia. Vascos y Vascones Arxivat 2011-06-09 a Wayback Machine. (castellà)


Precedit per:
Cèntul V de Bearn
Vescomte de Bearn
1088-1131
Succeït per:
Cèntul VI de Bearn