Gegants de Granollers
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Colles geganteres |
| Història | |
| Lloc de constitució | Granollers |
Els Gegants de Granollers són elements populars de festa de Granollers. La ciutat de Granollers té tres colles geganteres: La colla gegantera de la Ciutat, les Colles dels Blaus i dels Blancs i la Colla del Taller Sarandaca.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Galera, Ascensi. Gegants del Vallès Oriental. Castellar del Vallès: Consell Comarcal del Vallès Oriental, 1998, p. 87. ISBN 84-606-2839-6.
Colla gegantera de la Ciutat[modifica]
La Colla gegantera de la Ciutat disposa dels següents gegants:
Cosme
Constructor: Casa Ingenio
Material: Bust i mans de cartró pedra
Estrena: 1963
Damiana
Constructor: Casa Ingenio
Material: Bust i mans: cartró pedra
Estrena: 1963
Esteve
Constructor: Josep M. Diamant
Reconstrucció: Taller Sarandaca
Material:
- Bust i mans: Cartró pedra
- Estructura: Ferro
Reconstrucció:
- Bust i mans: fibra de vidre
- Estructura: fusta
Pes:
110 Kg.
Reconstrucció:
60 Kg.
Alçada: 4,10 m.
Estrena: 1968
Plàcida
Constructor: Josep M. Diamant
Reconstrucció: Taller Sarandaca
Material:
- Bust i mans: Cartró pedra
- Estructura: Ferro
Reconstrucció:
- Bust i mans: fibra de vidre
- Estructura: fusta
Pes:
110 Kg.
Reconstrucció:
60 Kg.
Alçada: 4,10 m.
Estrena: 1968[1]
Colles dels Blaus i Blancs[modifica]
Les Colles dels Blaus i Blancs disposen dels següents gegants
Colla dels Blaus:
Biscarri
Constructor: Taller Sarandaca
Material: fibra de vidre
Estrena: 1989
Colla dels Blancs:
Galí
Construcció: Taller Sarandaca
Material: fibra de vidre
Estrena: 1990[2]
Trobem una imatge, fotografia, dels anys seixanta, publicada en el llibre l'Abans;[3] on podem veure a la parella de gegants l'Esteve i la Plàcida fent una visita al grup de cases, conegut popularment com les Cases Barates, al carrer Roger de Flor de la ciutat de Granollers. Al fons es veu una part de les cases i en primer pla els dos gegants envoltats per un bon grup de criatures i algun adult. El peu de fotografia diu que possiblement és amb motiu de la Festa Major o de la Fira de l'Ascensió.
Sembla que aquesta parella de gegants ara coneguts amb el nom de Cosme i Damiana són uns que l'Ajuntament de la ciutat va comprar a la Casa Closa de Sabadell l'any 1962. Inexplicablement van desaparèixer l'any següent. Anys després, però, es varen recuperar. Va ser l'any 1981 quan es va celebrar una festa amb el lema Gegants Perduts. Va ser durant aquesta celebració i un cop restaurats, que es van batejar amb el nom de Cosme i Damiana. Els noms Cosme i Damià corresponen als sants metges, sants que tenen una capella al carrer Corró de la ciutat de Granollers.[4]
Aquesta història dels gegants perduts i trobats està recollit en forma de conte. L'autor és en Paco Asensio amb il·lustracions de Anna Obon. Trnascrivim del conte algun fragment:
"Qui sap on eren?
Qui sap on són?
Com es pot perdre un gegant?
Perdó, com se'n poden perdre dos?"
"Un braç per aquí,
un cap per allà,
amagades trobaren,
les peces dels dos gegants.
De cada barri arribaren,
per anar muntant el cos,
una peça dels gegants,
portades per un capgròs."[5]
Referències[modifica]
- ↑ Laglera, Ascensi. Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, abril 1998, p.88. ISBN 84-606-2839-6.
- ↑ Laglera, Ascensi. Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Abril 1998, p 92. ISBN 84-606-2839-6.
- ↑ Sánchez, Francesc. L'Abans. El Papiol (Baix Llobregat): EDITORIAL AFADÓS, SL, 2003, p. 335. ISBN 84-95550-31-B.
- ↑ Laglera, Ascensi. Gegants del Vallès Oriental (en catalana). Castellar del Vallès: Castellgraf, S.L., 1998, p. 90. ISBN 84-606-2839-6.
- ↑ Asensio, Paco. Els Gegants Perduts (en catalana). Granollers: Editorial Alpina, p. diverses. ISBN 978-848090-493-3.