Gens Sertòria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La gens Sertòria (en llatí Sertoria gens) va ser una gens romana, possiblement d'origen sabí. Passava relativament desapercebuda, excepte pel general romà Quint Sertori (123-72 aC), que va lluitar juntament amb Gai Mari i Luci Corneli Cinna, i posteriorment va crear un estat independent a Hispània durant la dictadura de Luci Corneli Sul·la.[1][2]

Sertori va nàixer a Núrsia, on la seua família havia viscut durant generacions. El nom de la gens és un cognom patronímic, basat en el praenomen Sertor, que ja es considerava arcaic a Roma al voltant del segle i aC. Podria haver significat, qui protegeix o preserva. Tot i que Quint era un nom mol comú, els Sertorii estaven avesats a triar prenonímia arcaica i rara, tal com Pròcul.[3][4][2]

Sertori va ser assassinat per Marc Perpenna, solucionant el problema i causant l'oblit una vegada més dels Sertorii.[5][6]

Referències[modifica]

  1. Dictionary of Greek & Roman Biography & Mythology
  2. 2,0 2,1 Realencyclopädie der Classischen Altertumswissenschaft.
  3. Marc Terenci Varró, citat a De Praenominibus (epítom Julius Paris)
  4. George Davis Chase, "The Origin of Roman Praenomina", a Harvard Studies in Classical Philology, vol. VIII (1897).
  5. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, William Smith, Editor.
  6. Realencyclopädie der Classischen Altertumswissenschaft