Geografia mèdica
És la branca de la geografia que s'encarrega de l'estudi dels condicionants ambientals que influeixen en l'aparició i difusió de les malalties, així com dels factors socials que condicionen l'accessibilitat de la població als serveis de salut.
Evolució[modifica]
Aquest camp del coneixement es pot dividir en tres fases. La primera, que es desenvolupa durant el segle xix, correspon a la medicina ambientalista de les "topografies mèdiques".[1] La segona fase, que es desenvolupa a partir dels anys 1920 dins de l'escola francesa de geografia, s'ocupava principalment de l'estudi dels anomenats "complexos patògens".[2] Arran del desenvolupament de l'escola de geografia marxista i humanista es desenvolupa una tercera fase, que s'anomena "geografia de la salut",[3] que se centra en la identificació i estudi dels condicions socials que permeten o no l'accés als serveis de la salut. És a dir, l'èmfasi no es fa tant en la malaltia com en la salut.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «MISERIA, MIASMAS Y MICROBIOS. LAS TOPOGRAFÍAS MÉDICAS Y EL ESTUDIO DEL MEDIO AMBIENTE EN EL SIGLO XIX». [Consulta: 26 gener 2020].
- ↑ «El estudio de la salud y la enfermedad desde una perspectiva geográfica: temas, enfoques y métodos». [Consulta: 26 gener 2020].
- ↑ Kearns, Robin A. «Place and Health: Towards a Reformed Medical Geography∗». The Professional Geographer, 45, 2, 1993-05, pàg. 139–147. DOI: 10.1111/j.0033-0124.1993.00139.x. ISSN: 0033-0124.
Bibliografia[modifica]
- JORI, G. (2013). El estudio de la salud y la enfermedad desde una perspectiva geográfica: temas, enfoques y métodos. Biblio3W Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales.