Georgina Ribas
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (pt) Georgina de Carvalho 22 abril 1882 Ambriz |
| Mort | 4 maig 1951 (69 anys) Lisboa (Portugal) |
| Sepultura | Alto de São João Cemetery (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, activista pels drets de les dones, professora de música, musicòloga, activista pels drets civils |
| Família | |
| Fills | Tomás Ribas |
Georgina Ribas (Angola, 1882 - 1951) fou una pianista, musicòloga, professora de música i dirigent de diverses organitzacions del segle XX del moviment negre i feminista a Portugal, com el Partit Nacional Africà, el Grémio KE-Aflikana, també coneguts com el Gremi Africà i el Moviment de Dones Africanes. Fou una pionera de l'alliberament de les dones a Portugal.
Trajectòria[modifica]
Ribas nasqué a Angola i es traslladà a Portugal amb tres anys.[1] Era filla d'una angolesa, descendent del baró de Cabinda, i d'un comerciant del Brasil.[2][3][1] Es llicencià com a pianista en el Conservatori Nacional de Lisboa, i fou professora de música.[1] Va tenir un fill, Tomaz, que va seguir els seus passos en les arts, i fou un reconegut musicòleg, escriptor, crític de dansa i teatre.[2][3][4]
El 1929, dirigia la Lliga de Dones Africanes, o Moviment de Dones Africanes, una organització que formava part del Partit Nacional Africà.[1][2][5][6][7] També formà part d'aquest mateix partit, que el 1932, segons la Tribuna D'Àfrica, tenia uns cinc mil membres distribuïts en els barris de Lisboa.[3]
També formava part del Grémio Ké-Aflikana, conegut com a Gremi Africà.
El Gremi Africà, fundat el 28 d'agost del 1929, defensava la independència dels territoris colonitzats per Portugal, i volia, segons els seus estatuts, “competir pel prestigi social i mental dels africans, congregar i enfortir el vincles d'unió i solidaritat entre els nadius d'Àfrica i les ètnies nacionals i promoure l'elevació del nivell intel·lectual i la revitalització física dels pobles indígenes de l'Àfrica portuguesa”.[8]
Fou vicepresidenta de l'Associació Africana Ké-Aflikana, amb la vicepresidenta de la Lliga de Dones Africanes Maria Dias de Alva Teixeira, i la secretària d'Assistència del Partit Nacional Africà Maria Nazareth Ascenso.[3]
Georgina Ribas tingué una gran influència social i moral en els intel·lectuals africans que residien a Lisboa.(8)
El seu nom fou un dels pseudònims utilitzats per a les joves entrevistades a Portugal, en la tesi doctoral Experiències de joves afrodescendents, dones negres en l'educació professional: contribucions al treball social a Portugal i Brasil, per Heide de Jesus Damasceno (Facultat de Sociologia i Polítiques Públiques, 2021).[9]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Georgina Ribas: musicóloga, feminista e força da intelectualidade africana» (en portugués). Afrolink, 13-09-2020. [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Roldão, Cristina. «Feminismo negro em Portugal: falta contar-nos» (en portugués). PÚBLICO. [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Varela, Pedro; Pereira, José Augusto «As origens do movimento negro em Portugal (1911-1933): uma geração pan-africanista e antirracista» (en portuguès). Revista de História, 179, 14-09-2020, pàg. 1–36. DOI: 10.11606/issn.2316-9141.rh.2020.159242. ISSN: 2316-9141 [Consulta: 1r juny 2021].
- ↑ «O Boletim da Liga Nacional Africana» (en portugués). Boletim da Liga Nacional Africana [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ «A Marcha do Tempo» (en portugués). [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ «Uma semente de um movimento negro silenciado». Falas Afrikanas [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ «As origens do movimento negro e da luta antirracista em Portugal no século XX: a geração de 1911-1933 | BUALA». www.buala.org. [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ grxnet.com. «Jornal de Angola - Notícias - A emergência do associativismo de cariz africano» (en portugués). Jornal de Angola. [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ Damasceno, Heide de Jesus «Experiências de jovens afrodescendentes/negras na educação profissional: Contribuições ao serviço social em Portugal e Brasil». ISCTE-IUL, 18-12-2020 [Consulta: 1r juny 2021].