Gheorghe Călugăreanu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGheorghe Călugăreanu

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juliol 1902 Modifica el valor a Wikidata
Iași (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 novembre 1976 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Cluj-Napoca (Romania) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Bellu 44° 24′ 14″ N, 26° 06′ 00″ E / 44.4039°N,26.1°E / 44.4039; 26.1 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de París (1926–1928)
Universitat de Cluj-Napoca (1921–1924)
Liceu Gheorghe Lazăr (1913–1921) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaSur les fonctions polygènes d'une variable complexe  (1928 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiCharles Émile Picard Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Cluj-Napoca (1930–1972) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralPetru Mocanu, Iosif Benko, Anton Muresan i Péter Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeZoe Filodor
FillsGrigore Calugareanu, Maria Luiza Flonta Modifica el valor a Wikidata
PareDimitrie Călugăreanu Modifica el valor a Wikidata
Premis

Gheorghe Călugăreanu (Iași, 16 de juliol de 1902 - Cluj-Napoca, 15 de novembre de 1976) va ser un matemàtic romanès.

Vida i obra[modifica]

Tot i haver nascut a Iași, Călugăreanu va ser escolaritzat a Bucarest on va fer els estudis primaris i secundaris, aquests darrers, entre 1913 i 1921, al prestigiós Liceu Gheorghe Lazăr. El 1921 va ingressar a la universitat de Cluj-Napoca, on el seu pare era professor de fisiologia animal i havia estat nomenat rector el mateix any. El 1924 es va graduara la facultat de ciències[1] i el 1926 va anar a la universitat de París on va obtenir el doctorat amb una tesi dirigida per Émile Picard en la qual va fer aportacions interessants a la teoria de les funcions poligèniques de variable complexa.[2]

En tornar a Romania va ser nomenat professor de la universitat de Cluj-Napoca, on va ser successivament assistent (1930-1934), associat (1934-1942) i titular fins que es va retirar el 1972. Durant la Segona Guerra Mundial va anar a Timișoara, on s'havia traslladat la universitat per precaució.

Călugăreanu va publicar una seixantena d'articles científics. Els seus primers treballs es van centrar en l'anàlisi complexa, però poc a poc es va anar interessant en els invariants[3] i va entrar en altres camps com la geometria diferencial o la topologia. De fet, l'aportació per la que és més conegut és un teorema en teoria de nusos que porta el seu nom,[4] i que relaciona el nombre d'enllaços d'un nus tridimensional amb el seu nombre de girs i de torsions:[5]

Aquest teorema va tenir importants aplicacions en la descripció de l'estructura de la molécula del ADN.[6]

Referències[modifica]

  1. Comité de Rédaction, 1976, p. 117.
  2. Jacob, 1992, p. 89-90.
  3. Moffatt i Ricca, 1995, p. 253.
  4. Dennis i Hannay, 2005, p. 3245 i ss.
  5. Ungs, 2010, p. 545.
  6. Adams, 2001, p. 181 i ss.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gheorghe Călugăreanu