Glòria Casals i Nogués
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1954  (69/70 anys)Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | historiadora de la literatura, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Birmingham Universitat de Barcelona |
Glòria Casals i Nogués (Barcelona, Barcelonès, 1954) és una historiadora de la literatura i professora universitària catalana.[1]
Ha exercit la seva tasca professional en l'àmbit de la docència com a professora a la Universitat de Barcelona. Com a professora universitària, s'inicià fent de lectora a la Universitat de Birmingham del 1980 al 1983. Als anys vuitanta publicà, conjuntament amb Ramon Pinyol, Manuel Llanas i Llorenç Soldevila, manuals de literatura (Solc: literatura catalana amb textos comentats), a més d'una antologia literària (Garba: antologia de textos literaris catalans) i, també, edicions de textos amb finalitat didàctica, que assoliren una àmplia difusió. Fou codirectora de diferents col·leccions editorials, com “El Garbell” o “Textual”, i també membre del consell de redacció de la revista Llengua & Literatura. Com a investigadora, ha treballat en l'àmbit de la literatura contemporània, arribant a ser una especialista en la figura de Joan Maragall, de qui va publicar Joan Maragall. Deu rutes literàries (1993). Precisament, la seva tesi doctoral gira al voltant de l'obra d'aquest poeta, Joan Maragall. Poesia. Edició crítica (1998). També s'ha interessat en l'estudi de l'obra de Josep Pla, en la literatura de l'exili del 1939 i en la narrativa breu dels anys 1970-80, temes al voltant dels quals ha girat la seva recerca com a historiadora de la literatura.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Llanas i Pont, Manuel «Glòria Casals i Nogués». Diccionari de la Literatura Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 31 març 2020].