Glacera del Rin
| ||||
| Tipus | Glacera  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Suïssa | |||
| ||||
La glacera del Rin és el nom donat a la glacera prehistòrica que fluïa per l'alta vall del Rin.[1] Ha tingut una gran influència sobre la topografia de Suïssa oriental però també sobre la del sud de Baden-Württemberg on va omplir les antigues valls i dipositar noves morrenes. És la causa de la creació del Llac de Constança[2] i va contribuir a la formació de les Cascades del Rin a prop de Schaffhausen. A les valls, el seu gruix passava dels 1.000 metres.
Es va formar diverses vegades al Quaternari (menys de 2,6 milions d'anys). Les dues últimes són les més conegudes: la glaciació de Würm (-75.000 a -10.000) i la glaciació de Riss, al final de la qual va arribar a la seva extensió màxima (cap a -130.000 anys). En aquesta època, s'estenia al nord fins a la vall del Danubi del qual bloquejava el curs superior així com el de la Lauchert formant un llac d'embassament les aigües del qual arribaven a l'altitud de 684 metres i eren forçades de fluir cap al Neckar. A l'est, va empènyer les seves morrenes fins a Biberach an der Riß, la localitat que va donar el seu nom a la glaciació de Riss.[3]
Extensió màxima en el Würm[modifica]
En la glaciació de Würm, els gels vinguts de les altes valls de la cubeta del Rin es va difondre i van formar un lòbul glacial. La glacera va arribar a la seva extensió màxima (menys important que al Riss) en aquesta regió una mica més de 20.000 anys abans de fondre's ràpidament. Les temperatures eren llavors inferiors en 10 °C a les temperatures actuals, el clima relativament sec amb només 200 mm de precipitacions per any i el límit de les neus eternes havia baixat a 1.100 m d'altitud.[4]
Els gels que recobrien l'Allgäu provenien essencialment de la vall de l'Ill en el Vorarlberg, les procedents del bosc de Bregenz eren rebutjades a les valls del Rotach i del Weissach. S'estenien fins a Isny, Leutkirch i Schussenried.[4]
En el costat suís, la glacera del Rin se separava en dues llengües al nivell de Sargans. La primera seguia la vall del Rin i va excavar el llac de Constança mentre l'altre girava cap a l'oest per anar a agafar la glacera de la Linth fluint per dalt els llacs del Walenstadt i de Greifen i acabar a la vall de la Glatt. La vall paral·lela del llac de Zuric va ser formada pels gels de la Linth. Els gels s'estenien fins a Schaffhouse i Bülach.[5]
La glacera del Rin s'abalançava a partir d'una cúpula de gel a sobre de Disentis que passava dels 2.800 m. Arribava a 2.000 m a Coira, 1.500 a Feldkirch, 1.200 a Bregenz, 1.000 a Rapperswil i a Friedrichshafen, 900 a Constança i a Ravensbourg, 700 a Zúric i a Singen.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «[https://www.ngzh.ch/archiv/2005_150/150_1-2/150_6.pdf Der Rhein-Linth-Gletscher im letzten Hochglazial]».
- ↑ Shirley, Martha Lou. Houston Geological Society. Deltas in Their Geologic Framework, 1966, p. 109. OCLC 491277.
- ↑ Deutschlands Süden - vom Erdmittelalter zur Gegenwart. 2., Aufl. Heidelberg: Spektrum, 2010. ISBN 978-3-8274-2594-2.
- ↑ 4,0 4,1 «[https://web.archive.org/web/20140106034314/http://www.eglofs.de/allgaeu/ALPEN3.pdf EGLOFS IM ALLGÄU Das Dorf der Freien]». Arxivat de l'original el 2014-01-06. [Consulta: 4 agost 2020].
- ↑ Liubchenkova, Natalia. «Slide to compare: melting glaciers change the face of Switzerland» (en anglès), 02-12-2019. [Consulta: 9 octubre 2020].
- ↑ «Mapa». [Consulta: 4 agost 2020].