Gloria Gaynor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGloria Gaynor

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementGloria Fowles
7 setembre 1943 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Newark (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
ReligióEvangelicalisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióMalcolm X Shabazz High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsMarró Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsNegre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, escriptora de cançons, actriu
Activitat1965 - present
Gèneredance-pop, disco, hi-NRG, house, urban, R&B, jazz
VeuMezzosoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVocals
Segell discogràficMGM (1965–76), Polydor Records (1976–83), Chrysalis (1984–85), Stylus (1986–88), Hot Productions (1996–97), Logic Records (2000–04), Radikal Records (2005—)
Artistes relacionatsSoul Satisfiers
Lloc webgloriagaynor.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0310974 Allocine: 36633 Rottentomatoes: celebrity/gloria_gaynor Allmovie: p357536 TV.com: people/gloria-gaynor TMDB.org: 1212478
Facebook: GloriaGaynor Twitter (X): gloriagaynor Instagram: gloriagaynor Youtube: UCgVq3HlmkLoh9CFt9i7Syug Pinterest: gloriagaynorpro TikTok: gloriagaynor Spotify: 6V6WCgi7waF55bJmylC4H5 iTunes: 136869 Last fm: Gloria+Gaynor Songkick: 82341 Discogs: 14683 Allmusic: mn0000664849 Amazon Music: B000QK7HKU Deezer: 303 Modifica el valor a Wikidata

Gloria Gaynor, nascuda com a Gloria Fowles (Newark, Nova Jersey, 7 de setembre de 1943),[1][2] és una cantant estatunidenca de soul i disco, més coneguda per alguns dels seus èxits com I Will Survive (Número 1 a la llista Hot 100 l'any 1979), Never Can Say Goodbye (Número 8 a la llista Hot 100 l'any 1974), i I Am What I Am (Número 82 a la llista Hot 100 l'any 1983).[3]

Considerada una de les dives de la música disco dels 70 i 80, comença la seva carrera amb la banda Soul Satisfiers durant els 60. El seu primer single s'edita el 1965 sota el títol She'll be sorry/Let me go baby.

Per primera vegada la lletra d'una cançó (I will survive) s'escriu des del punt de vista d'una dona, fent-li veure al seu ex-amant que ja és lliure i pot seguir endavant sense ell. La cançó es va convertir en un himne de l'alliberació femenina i avui dia encara continua sentint-se a les discoteques.[4][5]

Gloria Gaynor va encapçalar èxit darrere èxit i es va convertir en la reina de les pistes de ball durant 20 anys. La seva música ha anat més enllà dels Estats Units i s'ha fet sentir arreu del món, especialment ha tingut èxit a Europa.

Avui dia la popularitat de Gaynor sembla haver disminuït, tot i que les seves cançons continuen tenint ressò en el dia d'avui. Moltes de les seves cançons formen part de les 100 cançons imprescindibles segons la popular revista Rolling Stone.

Discografia[modifica]

Àlbums[modifica]

  • Never Can Say Goodbye (1975)
  • Experience Gloria Gaynor (1975)
  • I've Got You (1976)
  • Glorious (1977)
  • Park Avenue Sound (1978)
  • Love Tracks (1978)
  • I Have A Right (1979)
  • Stories (1980)
  • I Kinda Like Me (1981)
  • Gloria Gaynor (1983)
  • I Am Gloria Gaynor (1984)
  • The Power of Gloria Gaynor (1986)
  • I Wish You Love (2002)
  • The Answer (2006)

Recopilacions[modifica]

  • The Best of Gloria Gaynor (1977)
  • Greatest Hits (1982)
  • I'll Be There (1995)
  • I Will Survive: The Anthology (1998)
  • 20th Century Masters: The Millennium Collection: The Best of Gloria Gaynor (2000)
  • The Gloria Gaynor Album (2001)
  • Ten Best: The Millennium Versions (2001)
  • All The Hits Remixed (2007)

Referències[modifica]

  1. ↑ Rosenfeld, Stacy (2012)Gaynor recalls how she ‘survived' her lifestyle NorthJersey.com
  2. ↑ «Si has nacido el 7 de septiembre, Gloria Gaynor te invita a su concierto en Riojaforum» (en castellà). Rioja 2, 02-07-2019. [Consulta: 14 juliol 2020].
  3. ↑ Blanz, Sharla. «"I Will Survive" singer Gloria Gaynor graduated from Southside High School in Newark». Njmonthly.com, 19-12-2007. [Consulta: 27 desembre 2012].
  4. ↑ Daneff, Tiffany «The Arts: The new gospel according to Gloria She survives, and prospers, but the queen of the disco has done with clubbing, writes Tiffany Daneff». The Daily Telegraph, 17-07-1993.
  5. ↑ Quigley, Elizabeth «Disco's born survivor». The Scotsman, 09-04-1996.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gloria Gaynor
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gloria_Gaynor&oldid=32074839»