Griu de Tarragona
| Figura | griu |
|---|---|
| Funcionalitat | Element de foc autoportat |
| Any | 2012 |
| Propietari | Vall de l'Arrabassada |
| Població | Tarragona |
| Constructor | Joan Iniesta Llop |
| Dimensions | 210 cm ( ) × 310 cm ( ) × 280 cm ( ) default |
| Pes | 75 kg |
| Detalls | Fibra de vidre, fusta |
| Fitxa Bestiari.cat | 494 |
| Bestiari popular català | |
El Griu de Tarragona és un element de les festes majors de Tarragona que representa un griu i que s'incorpora en les bèsties de foc i representa la Vall de l'Arrabassada. Normalment surt per Santa Tecla (la vígila, la diada i la Mercè) i a més, a més surt per carnaval (dia de dol, crema de ninots i bóta), per Sant Joan o per trobades de bèsties o de correfoc.[1]
Va ser dissenyat pel mestre artesà i imatger Joan Iniesta Llopés[2] i és confeccionat amb lli, material històric al Seguici. Té els colors carmesí –identitari de la ciutat–, caldera i gris. El mocador és gris. L'escut de Tarragona és a l'esquena.[1] Balla al so de sis timbals. Els dos tocs del «Ball del Griu» han estat composts per Jordi Anglès.[3]
Història[modifica]
Ja el 2006, els Diables del Port van sol·licitar crear el Griu però va ser refusat per «mancances tant en l'argumentació i la documentació històrica, com artístiques». Des del 2012, els membres de l'Associació de Veïns de la Vall de l'Arrabassada van fer un tempteig nou per a rehabilitar el griu.[4] Al setembre del 2014, el griu va ser assessorat i incorporat oficialment.[5][2] La seva incorporació té lloc deu anys després de la del Ball de Cossis, l'any 2004, i pel que fa als elements de foc, la primera en 21 anys després de la Víbria (1993).[6]
La carcassa zoomòrfica del griu de Tarragona apareix reflectida en el sotacor de la sagristia de la catedral realitzada entre 1355 i 1360,[7] que recull la festa de l'època, en un capitell del claustre de la catedral[8] i en la làpida de marbre blanc de 1362 dels canonges Berenguer i Dalmaci de Martorell, custodiant la lletra grega tau, emblema de la seu; i en el segell del rei català Ferran I el d'Antequera (1412 - 1416) que va crear el seu orde de la Gerra, el Liri i el Griu, dels quals els cavallers rebien un collaret de lliris del qual penjava un griu.[9] La seva iconografia també apareix en el primer protocol o consueta de les Festes de Santa Tecla de 1369 presidint l'altar major de la catedral.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «El Griu de Tarragona». Ajuntament de Tarragona. [Consulta: 26 juny 2015].
- ↑ 2,0 2,1 Filella, Carina «Les festes de Santa Tecla engrandeixen el seguici». El Punt Avui, 28-08-2014. «El Griu, un nou element de foc, i tres parelles noves de nanos petits s'incorporen a la festa tarragonina»
- ↑ Pomerol, C. «El Griu: cambio radical después de un exhaustivo trabajo documental» (en castellà). Diari de Tarragona, 16-09-2014. Arxivat de l'original el 2015-07-01 [Consulta: 1r juliol 2015]. «[...] irá acompañado de seis tambores al ritmo del Ball del Griu, una melodia creada por el joven tarraconense Jordi Anglès.»
- ↑ Montoya, Francisco «El Seguici de TGN, molt a prop d'incorporar un nou element aquest any: el Griu». Diari de Tarragona, 5 juny 2014. Arxivat de l'original el 2015-07-01 [Consulta: 1r juliol 2015]. «La Comissió Assessora ja estudia l'entrada d'aquesta nova bèstia, barreja d'àliga i lleó, que té tradició en la cultura popular catalana»
- ↑ «La ciutat incorpora el Griu i els Nanos Nous Petits al Seguici». Tarragona: Ajuntament de Tarragona, 2 setembre 2014. [Consulta: 1r juliol 2015]. «El rang de distinció [...] es veu reblat pel fet que, en l'antiga Corona catalano-aragonesa, era una de les poques figures que participava en les representacions amb què es commemoraven les coronacions dels reis durant l'Edat Mitjana i que era plenament pròpia del corpus zoomòrfic dels seguicis populars d'altres festes patrimonials de Catalunya.»
- ↑ ACN «Santa Tecla oferirà més de 500 actes en una edició bolcada en la difusió de la festa a les xarxes socials». La Vanguardia, 27-08-2014. «La incorporació del Griu al bestiari, les noves parelles de Nanos Petits o els concerts gratuïts de Txarango i Els Pets, plats forts de la festa major de Tarragona»
- ↑ Camps i Sòria, Jordi. «Personatge amb un sol ull en lluita amb un monstre». A: El Claustre de la Catedral de Tarragona: escultura de l'ala meridional. Volum 1 de Lambard: Monografies i recerques. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1988, p. 63-65. ISBN 9788472831278.
- ↑ Pujol, Gal·la. «Bestiari romànic». Art romànic a les comarques del Baix Camp i Tarragonès, s.d.. [Consulta: 1r juliol 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ Toldrà Parés, Montserrat. La reina Maria, dona d'Alfons V el Magnànim: vida i obra de govern (1401-1458). Universitat de Barcelona, 2013, p. 73.