Guillem Ramisa Ayats

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaGuillem Ramisa Ayats

Concert de presentació del disc Aquest sol hi és per tots al Teatre ETC de Vic. Octubre de 2015 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 octubre 1985 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Roda de Ter (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, cantautor Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm5592429 Modifica el valor a Wikidata

Guillem Ramisa Ayats (Roda de Ter, 7 d'octubre de 1985) és un poeta i cantautor català.

Biografia[modifica]

Va començar en el món de la música amb el grup de hip-hop Víctimas de la monotonía, on rapejava i també componia algunes de les bases. Víctimas de la monotonía es va formar a mitjans del 2003 juntament amb Dj Abre (Andreu Roca) i va acabar a finals del 2008.[1] A principis del 2009 va formar la banda Guillem Ramisa & El teu pare i el juny d'aquell mateix any va gravar un concert en directe a la Jazz Cava de Vic.[2] El juny de 2011, dos anys més tard, va treure el disc Els tons pàl·lids,[3] un disc eclèctic on es mesclava el hip hop, la poesia, cançons més experimentals i alguna pinzellada de folk. El 26 de maig de 2012 Guillem Ramisa & El teu pare van fer l'últim concert al Teatre ETC de Vic.[4]

A mitjans del 2013, juntament amb Godai Garcia, va crear un espectacle sota el nom Els homes que parlen sols. Una combinació dels seus poemes i cançons amb els monòlegs de Godai Garcia. Aquest espectacle el segueixen fent de forma esporàdica al llarg dels anys, variant-ne els textos i l'estructura depenent de l'ocasió.[5] Durant aquests anys Guillem Ramisa intercala els projectes musicals amb la publicació de llibres de poesia autoeditats; Jo no en tinc la culpa (febrer de 2009), Els llavis muts (maig de 2010) i El món ample (juny de 2013).[6]

L'abril del 2014 va publicar el llibre Deu mil tardes[7] amb l'Associació Tapís, un llibre amb el que s'inicia l'editorial Els llibres de Tapís. Deu mil tardes és una selecció de poemes anteriors de Guillem Ramisa acompanyats d'il·lustracions de diferents artistes.

A principis del 2014 va crear la BSO de la pel·lícula Somehow,[8] una pel·lícula coreana dirigida per Kyu Jun Cho, que projecten al Festival Nits de Cinema Oriental de Vic el juliol de 2015. Aquest mateix any, a finals d'octubre de 2015, publica Aquest sol hi és per tots,[9] el primer disc com a Guillem Ramisa en solitari. Un disc més ric en arranjaments, on la melodia pren més protagonisme. Aquest treball el porta a actua al Festival Internacional de Cantautors de Barcelona BarnaSants.

L'estiu del 2016 va gravar la cançó Ànima de corall [10] juntament amb el cantant d'Oques Grasses, Josep Montero. Aquesta cançó surt publicada al disc Habaneres mestisses de la revista Enderrock.

El maig del 2017 va publicar Bondat senzilla [11][12] amb la discogràfica RGB Suports. Bondat senzilla és un EP de sis cançons que consolida una sonoritat pròpia. Amb aquest disc actua dins el Festival de Pedralbes o el Mercat de Música Viva de Vic. Aquest mateix any RGB Suports reedita també el seu anterior treball discogràfic, Aquest sol hi és per tots.[13]

El desembre de 2019 va publicar el disc Ens enfilarem enlaire[14] amb la discogràfica Halley Supernova.

Al llarg del 2021 va publicar tres senzills, «Volant» (gener de 2021), una versió de La Troba Kung-Fú, «D'on ve la sort?» (abril de 2021) i «Si et veig plorar» (novembre de 2021). Totes tres publicades amb la discogràfica Halley Supernova.

Discografia[modifica]

  • Els tons pàl·lids (2011)
  • Aquest sol hi és per tots (2015)
  • Bondat senzilla (2017)
  • Ens enfilarem enlaire (2019)

Llibres de poesia[modifica]

  • Jo no en tinc la culpa (2009)
  • Els llavis muts (2010)
  • El món ample (2013)
  • Deu mil tardes (2014)

Referències[modifica]

  1. ↑ «Ressenya de la maqueta "Frio" de "Víctimas de la monotonía"» (en castellà). Hip Hop Groups, 03-01-2008.
  2. ↑ «Guillem Ramisa reuneix música i poesia en un disc gravat en directe». Diari el 9Nou, 07-01-2010.
  3. ↑ «Informació del disc "Els tons pàl·lids"» (en anglés). Discogs.
  4. ↑ «Guillem Ramisa & el teu pare fan el seu últim concert aquest dissabte a Vic». Diari el 9Nou, 26-05-2012.
  5. ↑ «Informació de l'espectacle "Els homes que parlen sols" al teatre ETC de Vic». Arxivat de l'original el 2019-02-24. [Consulta: 23 febrer 2019].
  6. ↑ TIC, Tuatara Aplicacions. «Es presenta a Manlleu el nou llibre del poeta Guillem Ramisa». [Consulta: 2 agost 2019].
  7. ↑ «L'Associació Tapís i Guillem Ramisa treballen junts contra l'exclusió social». naciodigital.cat, 05-08-2014.
  8. ↑ «Guillem Ramisa: «Amb el director coreà ens comunicàvem per Youtube»». naciodigital.cat, 10-04-2014.
  9. ↑ «Espècies Protegides - Roger Coma i Guillem Ramisa (àudio)». Cadena Ser, 23-05-2016.
  10. ↑ «Balla l'havanera mestissa "Ànima de corall"». Enderrock, 20-06-2016.
  11. ↑ «La ‘Bondat senzilla’ de Guillem Ramisa, a Quart». Diari El Punt Avui, 30-06-2017.
  12. ↑ «Via lliure - descobertes (àudio)». RAC1, 15-07-2017.
  13. ↑ «Informació del disc "Aquest sol hi és per tots"». RGB Suports. Arxivat de l'original el 2019-02-25. [Consulta: 24 febrer 2019].
  14. ↑ Osona.com. «Guillem Ramisa publica «Ens enfilarem enlaire» | Osona.com». [Consulta: 6 febrer 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guillem_Ramisa_Ayats&oldid=32369493»