Guillermo Calderón
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Guillermo Calderón Labra 18 març 1971 (53 anys)Santiago de Xile |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Xile Dell'Arte International School of Physical Theatre (en)  Actors Studio Universitat de la Ciutat de Nova York |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teatre, pel·lícula, pedagogia i forma dramàtica |
| Ocupació | guionista, dramaturg, realitzador, actor, professor d'universitat |
| Ocupador | Pontifícia Universitat Catòlica de Xile |
Premis
| |
 | |
Guillermo Calderón Labra (Santiago, Chile, 18 de marzo de 1971) Santiago, Xile, 18 de març de 1971) és actor, dramaturg, guionista i director teatral. Va estudiar actuació a l'Escola de Teatre de la Universitat de Xile. Va fer estudis de postgrau en el Actor’s Studio a Nova York, a l'Escola de Teatro Físico Dell’Art a Califòrnia i un Màster en Teoria del Cinema en la City University de Nova York.[1] Actualment és Professor d'Actuació a l'escola de teatre de Universitat Catòlica de Xile.
Carrera artística[modifica]
A mitjan noranta va participar en la companyia El Cancerbero, una dècada més tard forma, al costat de Paula Zúñiga, Trinidad González i Jorge Becker, la companyia teatral "Teatro en el Blanco" on escriu i dirigeix la seva primera producció: Neva (2006). El col·lectiu es compon de graduats a l'Escola de Teatre de la Universitat de Xile, que prèviament s'han iniciat professionalment en la companyia El Cancerbero, al costat d'Andrés Céspedes.[2]
Després de diplomar-se a l'Escola de Teatre de la Universitat de Xile participa de la novel·la televisiva Adrenalina en Canal 13 on interpreta a "el Killer". Després d’ "Adrenalina" va passar a la naixent àrea dramàtica de Megavisión, on va fer una teleserie més, “Rossabella”.[3] Després d’això es va retirar del gènere, es va cansar del seu rol d'intèrpret i va descobrir, en els cursos i màsters que va realitzar als Estats Units i Itàlia, que se sentia més còmode com a director.[4] Prèviament va dirigir obres clàssiques com una adaptació de “La caída de la Casa Usher” d'Edgar Allan Poe i “Historias de Familia”.[5]
El 2008 amb l’agrupació La Reina de Conchalí munta l’obra Clase, que també va participar en el VII Festival Internacional de Buenos Aires - FIBA 2009, amb la interpretació de Roberto Farías i Francisca Lewin.[6]
El gener de 2009 estrena 'Diciembre' amb Teatro en el Blanco on empra diàlegs punyents i monòlegs de dimensions èpiques que segueixen una corba dramàtica creixent, amb altes dosis d'humor negre que condueixen l'obra a un pla reflexiu.[5]
En 2010 dirigeix l’obra Los que van quedando en el camino d'Isidora Aguirre, que recrea la massacre de camperols a Ranqui el 1934.
A començaments de 2011 estreba Villa+Discurso, un programa doble que es va presentar en antics centres de tortura. Aquest espectacle va formar part del VIII Festival Internacional de Buenos Aires (FIBA). Després van seguir Beben, estrenada a Alemanya al Teatre Düsseldorfer Schauspielhaus. Posteriorment Escuela a Xile, i guions de cinema i televisió como Violeta se fue a los Cielos, Ecos del Desierto, El Club i Neruda entre altres.
Les seves obres s'han presentat en innombrables països amb les millors crítiques. Ha estat professor en la Universitat de Xile en la Pontifícia Universitat Catóilca i Universitat Major.[2]
Com a director i dramaturg ha originat una línia de creacions que interpel·la a la platea a partir del seu contingut polític i del lliurament físic i emocional dels actors.[2]
Obres[modifica]
Teatre[modifica]
- Neva, estrenada el 26 d'octubre de 2006 per la companyia En el Blanco al Centro Cultural Mori Bellavista Santiago, Chile.[7]
- Clase, estrenada el 21 d'agost de 2008 per la companyia Agrupación la Reina de Conchalí l Centro Cultural Mori Bellavista, Santiago, Xile. Amb les actuacions de Roberto Farías i Francisca Lewin.[6]
- Diciembre (2008)
- Villa + Discurso, estrenada el 16 de gener de 2011 al Festival Santiago a Mil, el seu muntatge es va realitzar a la Casa Memoria José Domingo Cañas i a Villa Grimaldi[8]
- Beben, estrenada al Teatro Düsseldorfer Schauspielhaus d’Alemanya el 2012 és el primer text en què el creador cedeix els seus drets a Xile. Inspirada en el conte «El terratrèmol a Xile» del dramaturg alemany Heinrich Von Kleist (publicat en 1807 i inspirat en el desastre natural ocorregut en 1647)[9]
- Escuela, el 18 de gener de 2013 al Teatre de la Universitat Catòlica, amb les actuacions de Luis Cerda, Mónica Carrasco, Francisca Lewin, Camila González i Carlos Ugarte.[10]
- Mateluna, estrenada en octubre de 2016 a Berlín, en el marc del festival l'estètica de la resistència Peter Weiss 100[11] del teatro HAU Hebbel am Ufer.[12]
- Feos, obra inspirada en el conte «La noche de los feos», de Mario Benedetti; estrenada el desembre de 2015 per la companyia de teatre amb marionetes Teatro y su Doble[13]
- Dragón (2019)
Guions[modifica]
- Puente, curtmetratge de ficció del director xilè Werner Giesen, estrenat en 2011 en Santiago Festival Internacional de Cinema.[14]
- Violeta se fue a los cielos, pel·lícula d’ Andrés Wood, estrenada a Xile l’11 d'agost de 2011[15][16]
- El club, pel·lícula de Pablo Larraín estrenada en 2015 en el Festival Internacional de Cinema de Berlín (Berlinale), guanyadora de l'Os de Plata[17][18]
- Neruda, pel·lícula basada en la història del poeta xilè Premi Nobel, estrenada al Festival de Canes dins de la Quinzena de realitzadors[19]
- Araña dirigida per Andrés Wood.[20]
Premis i reconeixements[modifica]
- Premi del Cercle de Crítics d'Art a la Millor Obra (2006) per Neva[21]
- Premi Altazor de les Arts Nacionals (2007) categoria Arts escèniques, Dramatúrgia per Neva[22]
- Premi Altazor 2008, categoria Dramatúrgia per Escuela[23]
- Premi José Nuez Martín 2008[24]
- Premi Platino al millor guió (2016) per Neruda[25]
Referències[modifica]
- ↑ «Sobre el autor – Escuela de Espectadores» (en espanyol europeu). [Consulta: 3 juliol 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Chile Escena.». [Consulta: 3 juliol 2017].
- ↑ 13, Tele. «El rockero de “Adrenalina que llegó a ser el dramaturgo chileno más exitoso en el extranjero» (en español). [Consulta: 3 juliol 2017].
- ↑ «Dramaturgos a mil - Revista Paula». Arxivat de l'original el 2017-09-17. [Consulta: 3 juliol 2017].
- ↑ 5,0 5,1 «Diciembre» (en castellà). , 10-12-2009 [Consulta: 3 juliol 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ 6,0 6,1 «Clase de Guillermo Calderón en Alternativa Teatral» (en castellà). [Consulta: 3 juliol 2017].
- ↑ «Neva» (en anglès). [Consulta: 3 juliol 2017].
- ↑ Valdez, Rocio «Villa+Discurso: la obra en que Guillermo Calderón indaga en el tema de la tortura». , 08-12-2010, p. p. 57 [Consulta: 10 juny 2017]. Arxivat 2017-09-16 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-09-16. [Consulta: 17 juny 2022].
- ↑ Duhalde, Max «Obra que se enmarca en terremoto de 2010 baja el telón de Teatro Hoy». BiobioChile; Arte y Cultura, Martes 20 junio 2017 [Consulta: 25 juny 2017].
- ↑ Valdivieso P., Alejandra «Guillermo Calderón estrena "Escuela": "La democracia ha sido muy decepcionante"». La Segunda online, Espectáculos, lunes, 7 enero 2013 [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ Peter Weiss 100
- ↑ «Escuela y Mateluna: Las polémicas obras de Guillermo Calderón que vuelven a la cartelera santiaguina». [Consulta: 3 juliol 2017].
- ↑ «Feos | Fundación Teatro a Mil» (en castellà). [Consulta: 3 juliol 2017]. Arxivat 2017-09-16 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-09-16. [Consulta: 17 juny 2022].
- ↑ «Puente (2010)». [Consulta: 3 juliol 2017].
- ↑ S.A.P., El Mercurio «"Violeta se fue a los cielos" pasa a la recta final de los Premios Goya | Emol.com» (en español). , 10-01-2012 [Consulta: 3 juliol 2017].
- ↑ «Violeta se fue a los cielos (2011)». [Consulta: 3 juliol 2017].
- ↑ «Así es “El Club”, la película chilena que ganó el Oso de Plata en Berlín» (en castellà). [Consulta: 3 juliol 2017].
- ↑ «El club (2015)». [Consulta: 3 juliol 2017].
- ↑ «Neruda se toma Cannes: Los elogios a la cinta de Pablo Larraín - LA TERCERA» (en castellà). [Consulta: 3 juliol 2017].
- ↑ Quijada, Nathalia. «"Araña", lo nuevo de Andrés Wood que muestra a un Patria y Libertad desenfrenado: "Ayuda a conversar de lo que pasa hoy"», 15-08-2019. [Consulta: 16 agost 2019].
- ↑ «Neva – Escuela de Espectadores» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 16 de setembre de 2017. [Consulta: 3 juliol 2017].
- ↑ «Listado de ganadores de los Altazor 2007» (en castellà). [Consulta: 3 juliol 2017].
- ↑ «Premios Altazor: Alegría en la U. de Chile por sus artistas ganadores - Universidad de Chile» (en castellà). [Consulta: 3 juliol 2017].
- ↑ «Dramaturgo Guillermo Calderón fue reconocido con el Premio José Nuez Martín». Universia/RR, 01-09-2008 [Consulta: 2 juliol 2017]. Arxivat 2017-09-16 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-09-16. [Consulta: 17 juny 2022].
- ↑ Audiovisuales, EGEDA - http://www.egeda.es - Entidad de Gestion de Derechos de los Productores. «Premios PLATINO. Premiados». [Consulta: 3 juliol 2017].