Vés al contingut

Habitatges de la Cooperativa El Bienestar Obrero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Habitatges de la Cooperativa El Bienestar Obrero
Imatge
Dades
TipusConjunt urbà Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Plantada i Artigas
Construcciósegle xx (1913)
Característiques
Estil arquitectònicModernisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona, la Maternitat i Sant Ramon (Barcelonès) i les Corts (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Comte Güell, 3-15 i 4-18
Map
 41° 23′ N, 2° 07′ E / 41.38°N,2.12°E / 41.38; 2.12
IPA
IdentificadorIPAC: 41241

Els Habitatges de la Cooperativa El Bienestar Obrero és un conjunt modernista de Barcelona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Els antics habitatges de la cooperativa "El Bienestar Obrero" es localitzen a les dues voreres del tram del carrer del Comte de Güell ubicat entre la travessera de les Corts i el carrer Pintor Pahissa del districte de les Corts. Es tracta d'habitatges unifamiliars adossats promoguts per la societat cooperativa El Bienestar Obrero i projectats per l'arquitecte Josep Plantada l'any 1913. Van ser finançats per la Societat Anònima Fomento de la Propiedad, en uns terrenys propietat d'Eusebi Güell.[1]

Els habitatges, de planta rectangular, costen de planta baixa i una planta pis, amb terrat pla transitable en els números parells i coberta de dos aiguavessos en els senars, ocupant en planta una superfície de 49,50 m2 amb un front de 5,50 m per una fondària de 9 m. La façana posterior dona a un jardí al qual s'accedeix per una escala construïda amb ciment portland.[1]

Els habitatges situats a la banda dels números parells presenten una uniformitat procedent de l'ordenació simètrica a partir de l'edifici situat al número 10. Així, les cases número 8 i 12 són iguals, i el mateix succeeix amb les 6 i 14, les 4 i 16. La número 18 tenia la seva parella al número 2, actualment enderrocada. Les façanes d'aquest costat del carrer està orientades al nord-est, presentant dos eixos verticals d'obertures per habitatge. L'estreta porta d'accés a cadascuna de les finca es complementa a la part superior per una finestra. El finestral inferior, tancat per una reixa de ferro forjat, té a la part superior un balcó. Els coronaments varien en parelles, però destaca el capcer de l'habitatge axial, amb un sinuós frontó que emmarca la data de construcció - 1913 -.[1]

Als números senars no es representa la mateixa simetria, amb ornamentacions i coronaments diversos, però amb unes obertures que responen a un balcó central a la planta superior, que conforma l'eix axial de cada edifici, amb un finestral i porta a la planta inferior. Els números 17 i 1 ja no existeixen.[1]

La ornamentació és senzilla en general, amb un parament revestit d'estuc ornat amb alguns esgrafiats, rajoles de València, garlandes o elaborades composicions de maó vist. Aquest elements permeten adscriure el conjunt d'edificis dins del modernisme, però lluny de l'exuberància d'altres construccions, sobretot de l'Eixample.[1]

La disposició interior es va resoldre situant a la planta baixa un dormitori, cuina, lavabo i l'escala, mentre que a la planta superior hi havia quatre dormitoris més. La decoració interior deixava veure les bigues, pintades a l'oli, mentre que els sostres i parets es feia al tremp. Els paviments eren hidràulics.[1]

Història[modifica]

L'any 1910 es va fer un primer aixecament del plànol d'emplaçament delimitant les propietats veïnes, signat pel mestre d'obres Josep Graner i Prat. L'any 1913 es fa la redacció de la memòria del projecte de construcció dels habitatges, realitzada per l'arquitecte Josep Plantada. La construcció de les "cases barates" es va acollir a la Llei de 12 de juny de 1911 i al reglament d'11 d'abril de 1912. En un primer moment havien de ser vint-i-dos. L'any 2004 es van enderrocar les cases dels números 1 i 2, afectades per la regularització de la travessera de les Corts, creant una nova façana a l'entrada del carrer del Comte de Güell.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Habitatges de la Cooperativa El Bienestar Obrero». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Habitatges de la Cooperativa El Bienestar Obrero