Hamad bin Khalifa Al Thani
Nom original | (ar) حمد بن خليفة آل ثاني |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1r gener 1952 (72 anys) Doha (Qatar) |
Emir de l'Estat de Qatar | |
26 juny 1995 – 25 juny 2013 ← Khalifa bin Hamad Al Thani – Tamim bin Hamad Al Thani → | |
Dades personals | |
Religió | Islam |
Formació | Reial Acadèmia Militar de Sandhurst |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Carrera militar | |
Rang militar | general major |
Família | |
Família | Al Thani |
Cònjuge | Moza bint Nasser Al Missned (1977–) |
Fills | Mishaal bin Hamad bin Khalifa Al Thani, Tamim bin Hamad Al Thani, Maha bint Hamad bin Khalifa Al Thani, Khalifa bin Hamad bin Khalifa Al Thani, Hind bint Hamad bin Khalifa Al-Thani, Al-Mayassa bint Hamad bin Khalifa Al-Thani, Joaan bin Hamad bin Khalifa Al Thani, Jasim bin Hamad bin Khalifa Al Thani, Khalid bin Hamad bin Khalifa Al Thani, Mohammed bin Hamad bin Khalifa Al Thani |
Pare | Khalifa bin Hamad Al Thani |
Germans | Abdelaziz bin Khalifa Al Thani |
Cronologia | |
Papers de Panamà | |
Premis
| |
Hamad bin Khalifa Al Thani (àrab: حمد بن خليفة آل ثاني, Ḥamad ibn Ḫalīfa Āl Ṯānī) (Doha, Qatar, 1 de gener de 1952) és membre de la família reial de Qatar. Fou l'emir de Qatar del 27 de juny del 1995 al 25 de juny del 2013.[1]
Hamad ocupà el poder amb un cop d'estat palatí sense sang, el 1995. Durant els seus 18 anys de govern, va incrementar la producció de gas natural fins a fer de Qatar el país amb major renda per capita del món. Va ser l'amfitrió de molts esdeveniments internacionals: els Jocs Asiàtics de 2006, la Conferència de Doha del 2012 sobre el canvi climàtic, l'Acord de Doha del 2008 entre les diverses faccions libaneses, l'Acord de Doha entre Hamas i Fatah el 2012, i es comprometé a hostatjar la Copa del Món de Futbol de 2022. Creà la Qatar Investment Authority, encarregada d'invertir arreu del món: el gratacels The Shard a Londres, el Barclays Bank, l'Aeroport de Londres-Heathrow, els grans magatzems Harrods, el Paris Saint-Germain F.C., la Volkswagen, la Siemens AG i la Royal Dutch Shell, com a operacions més destacades.[2]
Va acollir dues bases militars dels Estats Units en el seu territori i, tanmateix, mantingué relacions estretes amb Hamas i amb Iran. Donà suport i fins i tot creà diversos moviments rebels a altres països, particularment a Líbia i a Síria durant la Primavera Àrab, mentre mantenia l'estabilitat política a l'interior. Fundà el grup de mitjans de comunicació Al Jazeera, amb el que exercí una gran influència a tot el Món Àrab. Participà en les negociacions entre els nord-americans i els Talibans.[3][4] El juny del 2013, Hamad anuncià per televisió que cedia el poder al seu fill, Tamim bin Hamad Al Thani.[5]
Referències[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hamad bin Khalifa Al Thani |
- ↑ "Qatar: A tiny country asserts powerful influence", CBS 60 Minutes via youtube.com, 15/1/2012.
- ↑ «Qatar Investments in Europe reach 65 billion USD». Arxivat de l'original el 2016-03-06. [Consulta: 8 desembre 2014].
- ↑ ; Zand, Bernhard «SPIEGEL Interview with the Emir of Qatar – 'We Are Coming to Invest'». Spiegel.de, 29-03-2009 [Consulta: 2 març 2012].
- ↑ Cohen, Noam «Al Jazeera provides an inside look at Gaza conflict». The New York Times, 01-01-2009 [Consulta: 2 març 2012].
- ↑ Qatar's Emir, Sheikh Hamad Bin Khalifa Al Thani, Transfers Power To Crown Prince Sheikh Tamim
- Persones vives
- Polítics àrabs
- Alumnes de la Reial Acadèmia Militar de Sandhurst
- Gran Creu de l'orde del Lleó Neerlandès
- Gran Creu de la Legió d'Honor
- Gran Creu de Cavaller de l'orde de Sant Miquel i Sant Jordi
- Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Bany
- Gran Creu de Cavaller amb Cordó de l'orde al Mèrit de la República Italiana
- Collar de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Gran Creu de Classe Especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- Orde de José Martí
- Implicats en els Papers de Panamà
- Qatarians
- Polítics asiàtics