Hamed Sinno

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHamed Sinno

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) حامد سنّو Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 abril 1988 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Beirut (Líban) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Americana de Beirut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic, cantant Modifica el valor a Wikidata
GènereIndie rock Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm7444585 Twitter (X): hamedleila Instagram: hamed.sinno Discogs: 3328687 Modifica el valor a Wikidata

Hamed Sinno (àrab: حامد سنّو) (Beirut, 25 d'abril de 1988) és un cantant libanès i estatunidenc destacat com el vocalista del grup de rock alternatiu Mashrou' Leila.[1][2]

Vida primerenca[modifica]

Fill d'un pare libanès que havia viscut als Estats Units i d'una mare jordana que havia viscut entre el Marroc i la ciutat de Roma,[3] Sinno disposa de la ciutadania estatunidenca i va ser criat en anglès.[4] De fet, va graduar-se en una escola anglòfona «sense saber parlar àrab bé»; en va aprendre a mesura que componia cançons.[3] No va aprendre llenguatge musical —és a dir, a llegir música— ni ha rebut mai cap mena de formació musical. Amb tot, cantava al cor escolar.[4]

Mentre estudiava a la Universitat Americana de Beirut, va sortir de l'armari com a homosexual. També hi va començar a experimentar amb el grafit subversiu com a forma d'autoexpressió abans d'implicar-se en el grup musical Mashrou' Leila.[5] A més, es va graduar en la Universitat de Dartmouth a l'estat de Nou Hampshire, en la qual més tard ha fet de docent.[6][7][8]

Carrera[modifica]

Va cofundar Mashrou' Leila el 2008 mentre estudiava Disseny Gràfic a la Universitat Americana de Beirut, en resposta a una convocatòria oberta de jam session, juntament amb Andre Chedid, Omaya Malaeb i Haig Papazian.[9] Segons Sinno, els seus pares inicialment no van creure en la carrera musical que volia atènyer; temien pel seu futur financer i per la seva seguretat física atès que la banda tenia una reputació controvertida.[4]

Aparició en mitjans de comunicació[modifica]

Ha aparegut a la coberta de diverses revistes, com ara Têtu de França, My.Kali de Jordan i Attitude, amb seu al Regne Unit.[10][11][12] També va fer-ho en l'edició de l'Orient Mitjà de la revista Rolling Stone com a part de Mashrou' Leila.[13]

A banda, va figurar en una pintura de l'artista iranià Alireza Shojaian titulada Hamed Sinno et un de ses frères. En el quadre, Sinno és representat pessigant el mugró d'Anubis, l'antic déu egipci dels ritus funeraris. Anubis duu un collar usekh dels colors de l'arc de Sant Martí, que fa al·lusió a la bandera LGBT.[14][15] L'autor referencia i s'inspira en l'obra anònima Gabrielle d'Estrées et une de ses soeurs, que representa l'amant del rei Enric IV de França.[16] La col·laboració amb Sinno va ser una declaració d'intencions contra la persecució sistemàtica de les minories LGBT per part de l'Estat egipci. Shojaian va pintar la peça després del concert de Mashrou' Leila del 22 de setembre de 2017 al Caire, la capital d'Egipte, durant el qual es va onejar la bandera de l'orgull, cosa que va provocar la detenció de diversos assistents al concert.[14][15]

Hamed Sinno et un de ses frères, quadre del 2017 confeccionat per l'artista i activista visual iranià Alireza Shojaian.

Vida personal[modifica]

Sinno és obertament gai i defensa els drets LGBT a l'Orient Mitjà i arreu del món.[17][18]

Referències[modifica]

  1. Concordia University Television. «Hamed Sinno on Mashrou’ Leila's new album 'Ibn El Leil' and their artistic freedom (part 2)» (en anglès). YouTube, 06-12-2015. [Consulta: 3 novembre 2022].
  2. «Lebanese Rock Band Mashrou' Leila's Long-Awaited First US Tour Ended with Sweet Success». VICE, 02-11-2015.
  3. 3,0 3,1 «A Conversation With Mashrou' Leila». Maison MIM, 16-10-2017.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Queer Desire Has Always Been There (Ep. 116: Kurt Cobain)». Matt Baume, 01-06-2017.
  5. «ON HAMED SINNO». My.Kali, 02-12-2012.
  6. «In Conversation with Hamed Sinno» (en anglès americà). dartmouth.edu. Arxivat de l'original el 2021-01-25. [Consulta: 25 gener 2021].
  7. Inc, Crowdcast. «Writing Pop Songs with Hamed Sinno». Crowdcast. Arxivat de l'original el 2021-01-25. [Consulta: 25 gener 2021].
  8. HAMED SINNO: The Long-Awaited Mashrou’ | Sarde (after dinner) Podcast #84
  9. شخصية: حامد سنو، مجلة موالح 1 ديسمبر، 2012.
  10. «Hamed Sinno, un artiste libanais en Une du magazine gay Têtu». The Huffington Post, 25-09-2013. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 27 novembre 2015].
  11. «Spotted: Hamed Sinno on the Cover of MyKali Magazine». Beirut.com, 26-11-2012.
  12. «Mashrou' Leila frontman Hamed Sinno on LGBT lessons row: 'There are schools of Islam that are OK with being gay'» (en anglès). Attitude.co.uk, 28-03-2019. Arxivat de l'original el 2019-04-12. [Consulta: 12 abril 2019].
  13. Alarabiya English: Rolling Stone Mideast choose first regional artists for cover
  14. 14,0 14,1 Zaramella, Nicole. «Alireza Shojaian, the Painter of Middle Eastern Queer Men | Il Grande Colibrì» (en anglès americà), 22-06-2020. Arxivat de l'original el 2020-07-01. [Consulta: 1r juliol 2020].
  15. 15,0 15,1 Vartanian Collier, Lizzy. «Pinched and Prodded» (en anglès americà). Khabar Keslan, 18-09-2018. [Consulta: 1r juliol 2020].
  16. Fawaz, Jad. «Beirut Art Fair takes on a queer flair» (en anglès). Medium, 26-09-2018. [Consulta: 1r juliol 2020].
  17. «Mashrou' Leila's gay frontman confronts homophobia in Lebanon». Canadian Broadcast Corporation, 22-10-2015.
  18. «HAMED SINNO: The Long-Awaited Mashrou’ | Sarde (after dinner) Podcast #84» (en anglès). YouTube, 11-09-2022. [Consulta: 8 novembre 2022].