Hans Larwin
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 desembre 1873 Viena (Àustria) |
| Mort | 17 novembre 1938 (64 anys) Viena (Àustria) |
| Sepultura | cementiri central de Viena |
| Dades personals | |
| Formació | Acadèmia de Belles Arts de Viena |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Viena Chicago |
| Ocupació | pintor, professor d'universitat |
| Ocupador | Acadèmia de Belles Arts de Viena |
| Alumnes | Herbert Schütz |
 | |
Hans Larwin (6 de desembre de 1873 - 17 de novembre de 1938) va ser un pintor i acadèmic austrohongarès.[1]
Vida i carrera artística[modifica]
Larwin era el fill d'un enquadernador, Johann Larwin, i la seva esposa, Karoline Veihinger. Va assistir a una Kunstgewerbeschule (escola d'arts professionals austríaca) a Viena i va estudiar des de 1889 a l'Acadèmia de Belles Arts. Va estudiar amb artistes com Christian Griepenkerl el 1891, des de 1893 amb August Eisenmenger i el 1894 amb Kazimierz Pochwalski.[2]
Al voltant de 1900, Larwin va realitzar nombrosos viatges d'estudi a Roma, Múnic, París i els Països Baixos. El 1902 es va convertir en membre de la galeria Vienna Künstlerhaus i hi va fer les seves primeres exposicions. També va ser membre de l'associació d'artistes Alte Welt. Durant la Primera Guerra Mundial, va participar com a pintor de guerra oficial en diversos fronts per a la monarquia austrohongaresa. En aquesta feina, va representar sovint els aspectes més sòrdids de la guerra, amb quadres com ara Soldat und Tod (Soldat i la Mort) o Am Stephansplatz.[3]
Després d'una estada a Chicago (1922-24) Larwin va viure entre 1925 i 1927 a Eslovàquia, Hongria i Iugoslàvia. El 1927 va tornar a Viena, on es va convertir en professor i director de l'escola general de pintura a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena el 1930. També va impartir classes a l'Institut Superior Federal d'Educació i Recerca.[4]
Obra[modifica]
Hans Larwin és conegut principalment com a pintor de gènere dels suburbis vienesos i d'escenes de la vida quotidiana vienesa, però també es va dedicar al retratisme. Les seves tècniques preferides eren la pintura a l'oli i el pastel a més del dibuix.[5]
Bibliografia[modifica]
Notes[modifica]
- ↑ Thieme & Becker 1927, p. 402
- ↑ Austrian Academy of Sciences 1972, p. 22
- ↑ Vries 2016, p. 60
- ↑ Vollmer & Thieme 1956
- ↑ Fuchs 1979, p. K11
Referències[modifica]
- Austrian Academy of Sciences. «Österreichisches Biographisches Lexikon 1815–1950». Österreichisches Biographisches Lexikon 1815–1950, Austrian Academy of Sciences, 1972. [Consulta: 28 febrer 2017].
- Czeike, Felix. Historisches Lexikon Wien: in 5 Bänden, Volume 3 (en alemany). Kremayr & Scheriau, 1994. ISBN 9783218005456. Czeike, Felix. Historisches Lexikon Wien: in 5 Bänden, Volume 3 (en alemany). Kremayr & Scheriau, 1994. ISBN 9783218005456. Czeike, Felix. Historisches Lexikon Wien: in 5 Bänden, Volume 3 (en alemany). Kremayr & Scheriau, 1994. ISBN 9783218005456. - Total de pàgines: 700
- Fuchs, Heinrich. Die österreichischen Maler des 19. Jahrhunderts. Ergänzungsband : 2. L - Z, Volume 2 (en alemany). Selbstverl, 1979.
- Thieme, Ulrich. Allgemeines Lexikon der bildenden Künstler von der Antike bis zur Gegenwart (English: General Dictionary of Artists from Antiquity to the Present) (en alemany). Verlag E.A. Seemann, 1927. - Total de pàgines: 604
- Vienna Central Cemetery. «Prof. Hans Larwin». Vienna Central Cemetery, 2017. [Consulta: 28 febrer 2017].[Enllaç no actiu]
- Vollmer, Hans. Allgemeines Lexikon der bildenden Künstler des XX. Jahrhunderts: Bd. K-P (en alemany). E.A. Seemann, 1956.
- Vries, Guus de Vries. The Great War Through Picture Postcards. Pen and Sword Books, 2016. ISBN 9781473856714.