Heinz Hartmann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHeinz Hartmann

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 novembre 1894 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 maig 1970 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Stony Point (Nova York) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPsicologia, medicina, psiquiatria i psicoanàlisi Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópsiquiatre, psicoanalista, metge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeDora Hartmann (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsErnest Hartmann (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Heinz Hartmann (4 de novembre de 1894, Viena, Àustria-17 de maig de 1970, Stony Point, Nova York) fou un psiquiatre i psicoanalista fundador als Estats Units del corrent de la psicologia del jo, en què planteja que aquesta part de la psique té certa autonomia, i això permet que fins a les persones psíquicament molt pertorbades mantinguen alguns aspectes adaptats a la seua realitat.

Amb el decés de Karl Abraham, Hartmann no pogué seguir l'anàlisi formativa que havia previst amb ell. La continuà amb Sándor Radó. El 1927, publica Fonaments de la psicoanàlisi, i hi presagia aportacions teòriques de la psicologia del jo que més tard faria.[1] També participa en la creació d'un manual de psicologia mèdica.

Sigmund Freud li va oferir analitzar-lo debades, si es quedava a Viena, en aquests moments, però, li oferiren un lloc en l'Institut Johns Hopkins. Va triar ser analitzat per Freud, i fou un pacient i alumne preferit de Freud.[2]

Molts professionals el consideren l'autor que permeté el pont entre la psicoanàlisi i el que actualment es denomina psicologia dinàmica, amb una visió no patològica (desenvolupament i funcionament normal) del subjecte a partir de les teories psicoanalítiques freudianes centrades en patologia.

Obra[modifica]

  • Ich-Psychologie und Anpassungsproblem. 3ª ed. Klett, Stuttgart 1975
  • Essays on Ego Psychology. Selected Problems in Psychoanalytic Theory, 1965, ISBN 0-8236-1740-8

Bibliografia[modifica]

  • Martin S. Bergmann (ed.) The Hartmann Era. Other Press, New York 2000
  • Melvin Bornstein. A Reappraisal of Heinz Hartmann's Contributions (Psychoanalytic Inquiry), Analytic Press, 1995
  • Sibylle Drews, Karen Brecht. Psychoanalytische Ich-Psychologie. Grundlagen und Entwicklung. Suhrkamp, Frankfurt am Main 1981 (Suhrkamp-Taschenbuch Wissenschaft 381)
  • B. Engel. 2001. Teorías de la personalidad. Mèxic: Mcgraw Hill Intermericana SA.
  • Jeanne Lampl-de Groot. "Heinz Hartmanns Beiträge zur Psychoanalyse". In: Psyche 18. Jhrg. 1964, pàg. 321–329
  • Handbuch österreichischer Autorinnen und Autoren jüdischer Herkunft 18. bis 20. Jahrhundert. Ed. Österreichische Nationalbibliothek, Viena. K. G. Saur, Múnic 2002, ISBN 3-598-11545-8 (vol. 1) pàg. 506

Referències[modifica]

  1. Peter Gay, Freud: A Life for Our Time (Londres 1988) p. 540.
  2. Ernest Jones, The Life and Work of Sigmund Freud (Penguin 1964) p. 651.

Enllaços externs[modifica]