Heinz Rutishauser
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 gener 1918 Weinfelden (Suïssa) |
| Mort | 10 novembre 1970 (52 anys) Zúric (Suïssa) |
| Dades personals | |
| Formació | ETH Zürich (1936–1940) |
| Tesi acadèmica | Über Folgen und Scharen von analytischen und meromorphen Funktionen mehrerer Variabeln, sowie von analytischen Abbildungen (1950 ) |
| Director de tesi | Walter Saxer i Albert Pfluger |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ciències de la computació i anàlisi numèrica |
| Ocupació | matemàtic, informàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | ETH Zürich (1948–1970) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Jean Descloux, Hermann Brunner, Max Rössler, William Timlake, Paul Streckeisen, Pia Pfluger, Fritz Kneubühl, Christoph Iselin, Jürg Schatzmann, Hans Hügi, Georg Widmer i Urs Hochstrasser |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Fills | Hanna Rutishauser |
Heinz Rutishauser (Weinfelden, 30 de gener de 1918 - Zúric, 10 de novembre de 1970) va ser un enginyer i informàtic suís.
Els seus pares van morir quan era adolescent i ell i el seus germans van ser acollits per un oncle. Va estudiar matemàtiques al ETH Zürich on va ser assistent del professor Walter Saxer.[1] Després d'uns anys de professor de matemàtiques de secundària a les viles de Trogen i Glarisegg, va retornar el 1948 a l'ETH Zürich. L'any següent, va ser comissionat als Estats Units per estudiar les màquines de computació automàtica que es començaven a construir en aquella época. El 1950, l'ETH va rebre la Z4 que havia estat construïda per Konrad Zuse a Alemania durant la Segona Guerra Mundial. Juntament amb Eduard Stiefel i Ambros Speiser van constituir un grup de recerca sobre computació automàtica, obtenint resultats rellevants, tan en concepció del procés[2] com en algorismes eficients, com el qd o el LR.[3]
Rutishauser va destacar sempre la necessitat de "dialogar" amb la màquina, motiu pel qual es necessitaven programes (compiladors) que permetessin aquest "diàleg".[4] Per això, va ser el desarrollador de programes com l'ALGOL o el Superplan, que son antecedents del FORTRAN i que el van convertir en un pioner de les ciències de la computació.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Zemanek, 1970, p. 305.
- ↑ Durnova, 2012, p. 1144.
- ↑ Gutknecht i Parlett, 2011, p. 741 i ss.
- ↑ Bruderer, 2020, p. 1132-1133.
- ↑ Bruderer, 2020, p. 1130-1132.
Bibliografia[modifica]
- Bauer, Friedrich L. «My years with Rutishauser» (en anglès). Informatik-Spektrum, Vol. 34, Num. 5, 2011, pàg. 514. DOI: 10.1007/s00287-011-0554-7. ISSN: 1432-122X.
- Bruderer, Herbert. Milestones in Analog and Digital Computing (en anglès). Springer, 2020. ISBN 978-3-030-40973-9.
- Durnova, H. «A "Language of Mathematics": Neutrality as a Facilitator of Circulation during the Cold War». A: Antoni Roca Rosell (ed.). The Circulation of science and technology (en anglès). Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, 2012, p. 1141-1146. ISBN 978-84-9965-108-8.
- Gutknecht, Martin H.; Parlett, Beresford N. «From qd to LR, or, how were the qd and LR algorithms discovered?» (en anglès). IMA Journal of Numerical Analysis, Vol. 31, Num. 3, 2011, pàg. 741-754. DOI: 10.1093/imanum/drq003. ISSN: 0272-4979.
- Zemanek, H. «NACHRUF: Professor Dr. Heinz Rutishauser» (en alemany). Information Technology, Vol. 12, Num. 1-6, 1970, pàg. 305. DOI: 10.1524/itit.1970.12.16.305. ISSN: 2196-7032.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heinz Rutishauser |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Heinz Rutishauser» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Bruderer, Herbert. «Heinz Rutishauser, a Forgotten Swiss Pioneer». Association for Computing Machinery, 2022. [Consulta: 21 novembre 2022]. (anglès)
- Lee, J.A.N. «Heinz Rutishauser». IEEE Computer Pioneers, 2013. [Consulta: 21 novembre 2022]. (anglès)
- «Heinz Rutishauser». Zuse Institute Berlin. [Consulta: 21 novembre 2022]. (alemany)