Hemaris croatica
 
♂ | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Subordre | Glossata |
| Infraordre | Heteroneura |
| Família | Sphingidae |
| Tribu | Dilophonotini |
| Gènere | Hemaris |
| Espècie | Hemaris croatica (Esper, 1800) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
Hemaris croatica és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels esfíngids (Sphingidae) distribuïda des d'Europa fins a Àsia Central.
Distribució[modifica]
Es distribueix per una franja principal que va des de l'antiga Iugoslàvia fins a Afganistan, incloent Grècia, Liban, certs punts d'Ucraïna, entre d'altres.
Descripció[modifica]
Imago[modifica]
Envergadura alar d'entre 36 i 64 mm. Es distingeix d'altres espècies del gènere per presentar escamació a les ales, i per tant tenir-les colorides en comptes de transparents. Cap i tòrax verds oliva. Abdomen verd oliva amb una franja horitzontal vermella que ocupa dos segments abdominals, acabat amb un cúmul de pèl vermell i negre. Ales anteriors verdes oliva amb una franja marginal i submarginal vermella. Ales posteriors roges.
Eruga[modifica]
pot arribar als 50 mm i és polimòrfica. Generalment és verda o marró, amb tot el cos puntejat de blanc i dues línies laterals per sobre dels espiracles blanques. En les formes verdes la base de la cua és blava i la punta verda i en les marrons és completament marró. Cap verd o marró.
Hàbitat[modifica]
Prefereix vessants de muntanyes oberts, secs i calorosos, amb algun arbust o bosquina. L'eruga s'alimenta principalment de Scabiosa (sobre Scabiosa argentea a Crimea), tot i que també accepta Cephalara i Asperula.
Període de vol[modifica]
A la zona septentrional de la seva distribució només hi ha una generació durant el juliol, mentre que a la meridional n'hi ha dues: la primera al maig/juny i la segona a l'agost. Excepcionalment n'hi pot haver tres: maig/juny, juliol/agost i agost/setembre.
Costums[modifica]
La femella pon els ous individualment. Les erugues, a diferència d'altres esfíngids, acostumen a caure a terra si són destorbades.
Bibliografia[modifica]
- P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.
Enllaços externs[modifica]
- Sphingidae of Western Palaearctic (anglès)
