Vés al contingut

Hemaris croatica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHemaris croatica Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata  
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SubordreGlossata
InfraordreHeteroneura
FamíliaSphingidae
TribuDilophonotini
GènereHemaris
EspècieHemaris croatica Modifica el valor a Wikidata
(Esper, 1800)
Nomenclatura
Sinònims
  • Sphinx croatica Esper, 1800
  • Sphinx sesia Hübner, 1805
  • Hemaris croatica rangnowi Closs, 1911
  • Haemorrhagia croatica obscurata Closs, 1911
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Hemaris croatica és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels esfíngids (Sphingidae) distribuïda des d'Europa fins a Àsia Central.

Distribució[modifica]

Es distribueix per una franja principal que va des de l'antiga Iugoslàvia fins a Afganistan, incloent Grècia, Liban, certs punts d'Ucraïna, entre d'altres.

Descripció[modifica]

Imago[modifica]

Envergadura alar d'entre 36 i 64 mm. Es distingeix d'altres espècies del gènere per presentar escamació a les ales, i per tant tenir-les colorides en comptes de transparents. Cap i tòrax verds oliva. Abdomen verd oliva amb una franja horitzontal vermella que ocupa dos segments abdominals, acabat amb un cúmul de pèl vermell i negre. Ales anteriors verdes oliva amb una franja marginal i submarginal vermella. Ales posteriors roges.

Eruga[modifica]

pot arribar als 50 mm i és polimòrfica. Generalment és verda o marró, amb tot el cos puntejat de blanc i dues línies laterals per sobre dels espiracles blanques. En les formes verdes la base de la cua és blava i la punta verda i en les marrons és completament marró. Cap verd o marró.

Hàbitat[modifica]

Prefereix vessants de muntanyes oberts, secs i calorosos, amb algun arbust o bosquina. L'eruga s'alimenta principalment de Scabiosa (sobre Scabiosa argentea a Crimea), tot i que també accepta Cephalara i Asperula.

Període de vol[modifica]

A la zona septentrional de la seva distribució només hi ha una generació durant el juliol, mentre que a la meridional n'hi ha dues: la primera al maig/juny i la segona a l'agost. Excepcionalment n'hi pot haver tres: maig/juny, juliol/agost i agost/setembre.

Costums[modifica]

La femella pon els ous individualment. Les erugues, a diferència d'altres esfíngids, acostumen a caure a terra si són destorbades.

Bibliografia[modifica]

  • P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.

Enllaços externs[modifica]