Henosi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Henosi (grec antic, ἕνωσις) és la paraula grega clàssica per «unitat mística», «unió» o «unitat». En el platonisme, i especialment el neoplatonisme, l'objectiu de l'henosi és unió amb el que és fonamental en la realitat: l'Un (Τó Ἕν), la Font o la Mònada (μονάς).[1] El concepte neoplatònic té precedents en les religions del misteri grec,[2] així com paral·lels en la filosofia oriental.[3] Es desenvolupa a més en el Corpus Hermeticum, en teologia cristiana, alevisme, soteriologia i misticisme, i és un factor important en el desenvolupament històric del monoteisme durant l'Antiguitat tardana.

Etimologia[modifica]

El terme és relativament comú en els textos clàssics, i té el significat de «unió» o «unitat».[nota 1]

Procés d'unificació[modifica]

Henosi, o unitat primordial, és racional i determinista, provocant-se de l'indetermisme d'una causa no causada. Cada individu és com un microcosmos que reflecteix l'ordenació gradual de l'univers, anomenat macrocosmos. En la imitació del demiürg (δημιουργός) o nous (νοῦς, ment divina), un s'uneix amb l'Un o Mònada. Així, el procés d'unificació, de «l'ésser» i «l'Un», es diu «henosi», la culminació del qual és l'apotheosis (ἀποθέωσις, deificació).

Plotí[modifica]

Henosi per a Plotí (205-270) es va definir en les seves obres com una reversió del procés ontològic de la consciència a través de la meditació (en la ment occidental a la no-contemplació) cap a cap pensament (nous o demiürg) i cap divisió (díada) dins l'individu (ésser). Tal com s'especifica en els escrits de Plotí sobre Henologia,[nota 2] es pot arribar a una tabula rasa, un estat en blanc on l'individu pot agafar o fusionar-se amb l'Un. Aquesta simplicitat absoluta significa que els nous o la persona es dissolen i s'absorbeixen completament de nou a la Mònada.

Dins de les Ennèades de Ploti, la Mònada es pot referir com a Bé per sobre del demiürg.[4][5] La Mònada o dunamis (força) és d'una expressió singular (la voluntat o el que és bo), tot està contingut a la Mònada i la Mònada és tot (panteisme). Tota divisió es reconcilia en l'Un, l'etapa final abans d'arribar a la singularitat, anomenada «dualitat» (díada), està completament reconciliada a la Mònada, Font o Un (vegeu monisme). Com l'Un, la Font o la substància de totes les coses, la Mònada abasta tot. Com a infinit i indeterminat, tots es reconcilien en el dunamis o en un altre. És el demiürg o segona emanació que és els nous en Plotí. És el demiürg (creador, acció, energia) o nous que «percep» i, per tant, provoca que la força (potencial o Un) es manifesti com a energia, o la díada anomenada món material. El nous com ésser, ésser i la percepció (intel·lecte) es manifesten el que s'anomena ànima (anima mundi).[6]

Plotí pronuncia els seus ensenyaments per conciliar no només Plató amb Aristòtil, sinó també amb diverses religions del món amb les quals va tenir contacte personal durant els seus diversos viatges. Les obres de Plotí tenen un caràcter ascètic perquè rebutgen la matèria com una il·lusió (inexistent). La matèria va ser estrictament tractada com immanent, amb matèria tan essencial per a la seva essència, sense tenir cap caràcter o essència veritable o transcendental, essència o ousia. Aquest enfocament s'anomena idealisme filosòfic.[nota 3]

Iàmblic de Calcis[modifica]

Vegeu també: Culte a l'heroi grec

Dins de les obres d'Iàmblic de Calcis (c. 245 - 325), l'Un i la reconciliació de la divisió es poden obtenir a través del procés de la teúrgia (θεουργία). En imitar el demiurg, l'individu es torna al cosmos (κόσμος) per implementar la voluntat de la ment divina. Es passa per una sèrie de teúrgia o rituals que uneixen l'iniciat amb la Mònada. Aquests rituals imiten l'ordenament del caos de l'Univers al món material o al cosmos. També imiten les accions del demiürg com a creador del món material. Iàmblic va utilitzar els rituals de les religions del misteri per realitzar rituals sobre l'individu per unir la seva persona exterior i interior. Així, un sense conflicte intern o extern s'uneix (henosi) i és converteix en l'Un.

Cristianisme Ortodox Oriental[modifica]

En el cristianisme ortodox oriental, però també en el misticisme occidental, l'henosi es pot adquirir per theoria (θεωρία), hesicasme (ἡσυχασμός), i oracions contemplatives. Tanmateix, el concepte de theosi (θέωσις) o deificació difereix de l'henosi, ja que els éssers creats no poden convertir-se en Déu en la seva essència transcendent, o ousia (οὐσία).

Notes[modifica]

  1. ↑ Entrada al LSJ per a «enosi»: ἕνωσις, -εως, ἡ, (de ἑνόω «I Unite») A. combination into one, union, Philol.10, Archyt. ap.Stob.1.41.2, Arist.Ph.222a20, GC328b22, Phld.Po.2.17, Ph.1.45, al.; “τοῦ συμφραζομένου” A.D.Synt.175.16, cf. Hermog.Id.2.11: pl., Procl.Inst.63. II. compression, Heliod. ap. Orib.46.11.20.
  2. ↑ Plotí:
    * El nostre pensament no és capaç de captar l'Un, mentre que qualsevol altra imatge es mantingui activa a l'ànima. Per això, haureu d'alliberar la vostra ànima de totes les coses externes i convertir-se completament dins de vosaltres mateixos, sense més recolzar-se en allò que queda fora i establir la teva ment descrita de formes ideals, com abans dels objectes del sentit, i oblida't tu mateix, i així vine a la vista d'Aquell. [6.9.7]
    * Si recorda qui es va fer quan es va fusionar amb el Un, ell tindrà la seva imatge en si mateix. Era ell mateix, sense diversitat en si o en les seves relacions exteriors; perquè cap moviment no era en ell, ni passió, cap desig d'un altre, una vegada que l'ascens es va aconseguir. Tampoc no hi va haver cap motiu o encara, ni, si ens atrevim a dir-ho, cap rastre de si mateix [6.9.11.]
  3. ↑ Schopenhauerva escriure sobre aquest filòsof neoplatònic: Amb Plotí fins i tot apareix, probablement per primera vegada a la filosofia occidental, l'idealisme que havia estat durant molt temps a l'orient fins i tot en aquell moment, ja que va ensenyar (Ennèades, iii, lib. Vii, c.10) que l'ànima ha fet del món passant de eternitat a temps, amb l'explicació: Perquè no hi ha cap altre lloc que aquest univers que l'ànima o la ment (neque est alter hujus universi locus quam anima), de fet, l'idealitat del temps s'expressa amb les paraules: No hem d'acceptar el temps fora de l'ànima o ment (oportet autem nequaquam extra animam tempus accipere).[7]

Referències[modifica]

  1. ↑ Stamatellos, 2007, p. 37.
  2. ↑ Angus, 1975, p. 52.
  3. ↑ Gregorios, 2002.
  4. ↑ Neoplatonism and Gnosticism, per Richard T. Wallis, Jay Bregman, International Society for Neoplatonic Studies
  5. ↑ John M. Dillon, "Pleroma and Noetic Cosmos: A Comparative Study" in Neoplatonism and Gnosticism (1992), R.T. Wallis, ed., State Univ. of New York Press, ISBN 0-7914-1337-3, 2006 edition: ISBN 0-7914-1338-1
  6. ↑ Neoplatonism and Gnosticism per Richard T. Wallis, Jay Bregman, International Society for Neoplatonic Studies
  7. ↑ (Parerga and Paralipomena, Volum I, "Fragments for the History of Philosophy," § 7)

Bibliografia[modifica]

  • Angus, Samuel. The Mystery religions: A Study in the Religious Background of Early Christianity (en anglès). Courier Dover Publications, 1975. ISBN 0-486-23124-0. 
  • Gregorius, Paulos. Neoplatonism and Indian Philosophy (en anglès). SUNY Press, 2002. 
  • Stamatellos, Giannis. Plotinus and the Presocratics: A Philosophical Study of Presocratic Influences in Plotinus' Enneads (en anglès). SUNY Press, 2007. ISBN 0791470628. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Henosi&oldid=33090914»