Herbert F. Höveler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHerbert F. Höveler

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 febrer 1859 Modifica el valor a Wikidata
Papenburg (Regne de Hannover) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r setembre 1918 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Gangrena pulmonar Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Altres nomsĈefeĉ Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióesperantista (1904–), metal·lúrgic, químic Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Herbert F. Höveler (Mecklenburg, 1859 - 1 de setembre de 1918), també conegut com a Ĉefeĉ, va ser un industrial químic, metalúrgic, banquer i esperantista alemany.

Höveler va aprendre la llengua auxiliar internacional esperanto el 1904.[1] Juntament amb Edward Alfred Millidge va crear els llibrets Ŝlosiloj (‘Claus’) en format miniatura, amb una gramàtica concisa i un petit vocabulari de la llengua.[1] Aquestes «claus» volien ser un fulletó de baix cost i poc pes que pogués enviar-se per correu. Van tenir molt d'èxit i el 1912 ja apareixien en 18 llengües i en diverses llengües també hi havia els Tutoj (ŝlosilo en un format més gran), pràcticament tot pagat de la seva pròpia butxaca.[1] Höveler també va fundar la Internacia Propagandejo Esperantista per continuar aquesta feina.[1]

Höveler va donar suport generós al moviment esperantista arreu del món. Va ser vicepresident de la Brita Esperanto-Asocio (BEA) i també va ser membre del Lingva Komitato des de 1908 i de l'Acadèmia d'Esperanto des de 1912.[1]

Com a banquer, va iniciar el sistema de transferències per a pagaments internacionals i el banc Ĉekbanko Esperantista, fundat a Londres el 1907 i que funcionava amb la moneda decimal internacional spesmilo, creada pel matemàtic René de Saussure.[1] Va fundar grups a Londres, les Illes Madeira, Sicília i Palestina.[1]

Obres[modifica]

  • Reuter, Fritz. Kio povas okazi, se oni donacas surprize (en esperanto). Traducció: E. Ĉefeĉ. Londres: Esp. Presejo F. Mildner, 1906. 
  • Tutmonda anekdotaro
  • La elparolado de Esperanto

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Enciklopedio de Esperanto» (en esperanto). Literatura Mondo, 1933-1934. [Consulta: 2 desembre 2015].